[useful_banner_manager count=1]
En l’entrenament de l’ultrafondista no tot és fer quilòmetres. La bona programació de l’alimentació, juntament amb el descans, és la cara invisible de l’entrenament, però no per això menys important.
El nostre cos és la “màquina” imprescindible per l’esport. No es pot treure el màxim rendiment del cos si no es tenen en compte tot els factors que intervenen a que aquest tingui el millor funcionament.
En aquest primer article introduirem alguns punts que ajudaran a que la vostra alimentació sigui més efectiva per l’ultrafons, però alguns temes més específics que avui anomenem els aprofundirem en propers articles.
Aquestes són, sota el meu punt de vista, alguns dels punts bàsics que l’ultrafondista hauria de tenir en compte per a començar a menjar de manera més efectiva:
1. Saber com funciona el nostre cos
L’ultrafons, i especialment el de muntanya, té tal grau de duresa que la millor manera de rendir i treure el profit del cos és estant sa. Necessitem el nostre cos per practicar aquest esport, així que ens cal que cuidem la salut per tal de poder treure el màxim rendiment del cos i gaudir més de l’esport. I en això l’alimentació hi juga un paper molt important.
Per poder entendre què i quan hem de menjar, és necessari que s’entengui bé com funciona el nostre cos. Un cop sabem quins són els procediments ens caldrà “escoltar-lo”, és a dir, saber estar atent a tots els símptomes que anem observant, ja que és la manera que el cos “ens parla”. En funció de la lectura d’aquestes sensacions anirem sabent què necessitem i què li hem de donar al cos per allò que demana atenció.
A vegades ens pot més el cap que el cos i sovint, malgrat els repetits símptomes que ens presenta, tendim a voler-los tapar amb antimflamatoris, protectors d’estomac i altres. Això no permet adequar l’entrenament a les necessitats del cos, sinó a les ganes de l’objectiu i és per això que és possible que el cos ens falli.
He après que el cos és una “màquina” perfecte (sempre que no es pateixi una patologia congènita o per un accident) i per tant, si quelcom falla, és perquè alguna cosa li hem fet malament. És per això que cal estar atents a les necessitats de la nostra màquina i atendre-les el millor possible sabent que, a vegades, haurem de renunciar a algun repte que ens fa il·lusió.
2. Organitzar que menjar en cada moment
L’alimentació no ha de ser sempre igual, cal anar variant en funció de les necessitats del cos i, per tant, segons el moment esportiu en el què ens trobem té unes exigències o altres.
Menjar bé cada dia és fonamental per treure el màxim profit dels entrenaments i tenir els músculs sans. Alhora, serveix per omplir les reserves i també per no “estressar” els òrgans, que potser en una competició d’ultratrail sí que posarem al límit i, per tant, cal que estiguin en les millors condicions possibles.
Cal diferenciar també el moment en el que t’estàs alimentant. L’alimentació del dia a dia té unes característiques bàsiques depenent de la programació d’entrenament; no t’has d’alimentar igual quan fas una tirada llarga que el dia que descanses. Al mateix temps, no és el mateix menjar preparant un repte competitiu a dues setmanes vista que quan no estàs en temporada competitiva. També és diferent menjar mentre estàs entrenant o competint que el què es menja abans o just després de l’entrenament. Cada moment vol una explicació acurada, així que els propers articles a Ultres Catalunya seran exclusius per explicar l’alimentació abans, durant i després d’un ultratrail.
3. Personalitzar què i com cal menjar
L’ultratrail és una disciplina esportiva molt exigent, física i mentalment. És per això que la bona preparació és indispensable per a l’esportista. Cal formar-se per alimentar-se correctament. La lectura de llibres i articles de professionals de l’alimentació ens ajuda a tenir idees i a fer-ho millor diàriament, però si veiem que no dominem prou la matèria cal acudir a un professional de l’alimentació. Igual que tenim un entrenador personal que ens faci un pla d’entrenament de forma personalitzada, hem de deixar en mans d’un professional de l’alimentació la programació de què mengem. Un cop s’ha fet un assessorament alimentari adequat durant uns mesos, ja es pot ser més autònom al decidir què menjar i només caldrà complementar la informació a través de tallers pràctics o lectures especialitzades.
És molt important que entrenador i dietista estiguin comunicats per tal d’adequar l’alimentació al dia a dia dels entrenaments i, evidentment, de les competicions. Val la pena tenir en compte que, si el centre d’entrenament on rep assessorament el corredor el pot informar també amb el que li ha proposat el dietista, hi ha major èxit d’aconseguir resultats doncs sovint no ens podem quedar només amb el què mengem, sinó també com s’ha de cuinar, quina és la millor manera de preparar-ho per endur-s’ho de competició o a la carmanyola de la feina, o fins i tot assessorar com organitzar-se la setmana i la compra per tal de que doni temps de cuinar-ho tot i conciliar-ho amb els plats de la resta de la família.
4. Consumir productes de qualitat
El “combustible” que posem al nostre cos és essencial que sigui de qualitat perquè determinarà l’efecte que fan. Som el que mengem i si volem tenir un cos sa per exprimir-lo cal també menjar sa. La qualitat dels productes no el determina el seu preu, ni el seu embolcall, ni la publicitat, ni que els millors esportistes del món li facin confiança. Amb un producte de qualitat entenc que sigui el màxim d’efectiu possible sense tenir conseqüències contraproduents per al nostre cos a llarg termini. Això vol dir que sigui respectuós amb la nostra salut i que el format en el que ho mengem sigui la millor manera perquè el cos n’absorbeixi les màximes qualitats.
Quan parlem d’alimentació esportiva sembla que només parlem de productes processats, amb afegits químics i que la seva naturalesa més primària queda molt lluny de la manera com ho arribem a menjar. Però no hauria de ser així. De fet, com millor absorbirà el nostre cos els nutrients que ingerim sense que afectin a la llarga la nostra salut és menjant el més natural possible. Això passa per entendre que la base de la alimentació esportiva ha de ser un producte primari, que no cal comprar-lo en cap botiga especialitzada, i aquests complements i altres formats processats als que ens tenim acostumats ja en l’esport siguin només d’un ús ocasional per moments concrets on el dia a dia no ha pogut arribar a omplir les reserves del nostre cos i quan ens trobem amb mancances haguem de cobrir-les amb aquests productes.
Aquests quatre punts són molt bàsics per començar a alimentar-se correctament. En articles posteriors concretarem alguns temes específics que us podran ajudar de manera més pràctica amb el dia a dia.
Us espero cada últim dimecres de mes en aquesta secció!
