[useful_banner_manager_banner_rotation banners=2,3 interval=5 width=375 height=275]

Una de les qüestions recurrents dels corredors amb els que treballo la planificació física és: quin entrenament he de fer per córrer una ultra distància?

Segons la meva experiència, per córrer un ultra trail cal seguir un procés natural d’entrenaments i competicions. No es tracta d’una disciplina per començar des de zero, i això és molt important tenir-ho clar. Primer cal provar en distàncies més curtes i assequibles, l’adaptació que pot tenir el nostre cos a suportar tal desgast, etc. Així doncs si l’objectiu és participar en una prova de 100 km. per exemple, hauríem, provar en una de 20, després una de 40, 60 o més, i finalment segons com hagi reaccionat el nostre organisme, provar amb la de 100.

Una altra qüestió molt important és que aquestes carreres tan llargues sempre tenen efectes secundaris en el nostre cos, i el que cal evitar és patir-los entrenant. Si ens passem de rosca entrenant com bojos és molt possible que quan arribi el dia de la cursa estiguem trinxats.

Per tant cal entrenar amb cap i amb l’entrenament molt ben planificat, tant en temps, quilòmetres i desnivells. És molt recomanable realitzar els entrenaments de més durada en BTT o bicicleta de carretera per no sobrecarregar articulacions i músculs.

Realment no hi ha un entrenament específic per a això, encara que ens venguin el contrari. L’entrenament en aquest tipus de proves passa a un segon pla. No dic que no sigui important, tot el contrari, el que vull dir és que si anem a córrer un ultra trail, dono per fet que hem entrenat a consciència, però això no serà suficient.

El nostre cos pot suportar més esforç del que nosaltres mateixos pensem. El que cal fer és saber-ho activar quan ho necessitem, i tenir-lo preparat i entrenat per no destrossar-nos. Només així el cos ens proporcionarà la resistència per córrer ultra distància, cadascú al seu nivell és clar.

Cal saber optimitzar la nostra energia durant tota la prova. (c) Ultres Catalunya
Cal saber optimitzar la nostra energia durant tota la prova. (c) Ultres Catalunya

A part de l’entrenament, hem de preparar la nostra ment per suportar aquest tipus de proves. Per tant caldrà pensar diferent que si estiguéssim preparant una competició més curta, on potser el que hauríem de buscar és l’estratègia més indicada per obtenir un bon resultat.

En el tema que ens ocupa, el resultat no ha de ser el principal objectiu, el principal objectiu és saber optimitzar la nostra energia, tant física com psíquica, durant tot el recorregut. En aquest cas la meta no està al final, la meta és el recorregut.

Hem de ser capaços d’aprendre a regular el nostre cos perquè aguanti totes les hores que duri la competició. Per tant més que arribar a un pic molt alt de forma, el que cal aconseguir és saber donar el màxim rendiment amb el mínim esforç en cada punt del recorregut, on cada pas és una despesa i aquesta despesa és el que hem d’aprendre a gestionar . És a dir, hem de ser econòmics en carrera. Si hem entrenat dur i tenim molt bon ritme però aquest es consumeix ràpid, no hem preparat bé un ultra trail.

Un exemple: estem en plena competició i arriba un tram molt dur de pujada, el veiem i pensem que ho podem superar corrent, però a quin preu? Aquest és un dels punts que hem de tenir clars perquè és possible que pugem igual de ràpids caminant i que gastem la meitat d’energia. Aquest control per decidir a l’acte la gestió de la nostra capacitat física, és vital per a acabar una prova així.

“Entrenar-nos” a saber regular, aquesta és la clau. Fixeu-vos que gairebé sempre, llevat que es tracti d’una lesió o accident, quan anem a parar és perquè sentim una “veueta” que ens diu no podem més. Normalment no és perquè el nostre cos es quedi totalment bloquejat, i si queda bloquejat és perquè no hem sabut gestionar l’esforç i això ens pot passar també en competicions més curtes.

Podem pensar que si entrenem amb regularitat aquestes distàncies, ens acostumarem i no tindrem problemes per realitzar-les. És possible en alguns casos, però això exigeix invertir molt de temps i esforç en realitzar-ho i no tothom disposa d’aquest temps. Per tant cal ser conscients que haurem de preparar l’ultra trail, segons la nostra disponibilitat. No serveix de res escalfar-nos el cap pensant que només podem fer la meitat del que teníem planificat o ens han aconsellat. Abans de res cal ser realistes i si només disposem de X temps, això és el que tenim, el que si podem i hem de fer és aprofitar-lo el millor possible.

Quan acabem entrenaments durs, llargs i ben fets, ens sentim molt satisfets, i això juga dos papers importants: un millorar la nostra forma física, però un altre i potser més important, és auto convèncer-nos que estem preparats per afrontar qualsevol repte. Doncs bé, quan preparem un ultra el que hem de fer és pensar que estem acumulant energia, no buidant-nos en cada entrenament.

I una manera d’aconseguir això és el que he intentant explicar: aconseguir, durant l’entrenament, a ser capaços de realitzar la part física i al mateix temps entrenar la part de gestió, la mentalització i la motivació, sabent-ho aplicar en el moment oportú. Això, segons el meu punt de vista, és el que ens caldrà per acabar un ultra trail.


 

LluisCapdevilaLluís Capdevila és preparador físic al CAR Sant Cugat. Ha estat corredor professional de raids d’aventura, guanyant dues vegades la Copa del Món de Raids d’Aventura (2000-2001). Com a alpinista ha participat en diverses expedicions d’entitat; com a ciclista de muntanya va ser corredor d’elit entre el 1989 i 1995. Actualment és director d’Extrem Team i Tavascan Outdoor Training.