El cap de setmana passat va finalitzar la 32a edició de Marathon des Sables amb l’aurèola de seguir sent la prova desèrtica per excel·lència i una de les curses més extremes del món. Tot i això, enguany un 93% dels participants van poder penjar-se la medalla de “finisher” després de recórrer dos-cents cinquanta quilòmetres en set dies d’autèntica aventura.
Rachid El Morabity i Elisabet Barnes van fer bons els pronòstics i es van endur la victòria final amb solvència. En el cas del marroquí, va ser la seva cinquena corona consecutiva i es comença a llaurar la seva pròpia llegenda en la MDS.
En quant als catorze corredors catalans participants, la castellnouenca Laia Díez va ser l’atleta millor classificada amb una 8a posició. Així va ser la seva experiència:
“Sense cap mena de dubte, la MDS ha estat la meva experiència esportiva més increïble. És brutal tot el que s’hi viu. La relació humana que s’estableix en els campaments és especial, ja que comparteixes el cansament i es fa més amè. Els sentiments estan a flor de pell perquè estàs allunyada de la família, però gràcies a ella fa que treguis les forces cada dia i sigui una raó per tirar endavant.
La MDS és una cursa molt mental, on la ment ha d’estar per sobre les cames i el cor per sobre la ment. Les temperatures ronden entre els 45 i 55 graus i l’ambient es fa realment insuportable no només en cursa, sinó en el propi campament. El fet de ser una prova d’autosuficiència, on cal portar un pes aproximat de deu quilos a l’esquena, fa que la duresa sigui extrema.
Durant les etapes vaig tenir dies millors i dies no tant bons. Curiosament, en l’etapa més llarga de 84 quilòmetres on en teoria ho tinc més dominat, vaig patir molt per arribar al final. Creuar l’arribada en l’última etapa va ser realment emocionant.
En quant al resultat final estic molt satisfeta ja que per davant tenia a rivals realment extraordinàries com Elisabet Barnes, Nathalie Mauclair, Fernanda Maciel o Emilie Lecomte”.
