TRAIL DEL BISAURA 2017 (80km D+5100m): Crònica personal d’Albert Torrent

0

El Bisaura, una de les zones més feréstegues de Catalunya, amaga racons sorprenents, desconeguts per a la gran majoria. Si a més cuines quatre recorreguts i t’entregues en cos i ànima als seus comensals, només pots treure’n forquilles Michelin. De fet, el Trail del Bisaura va ser considerat millor ultra trail 2016 a votació popular pels fidels seguidors d’Ultres Catalunya. Així que enguany tocava fer el tast corresponent des de dins. I escollia la seva versió més heavy, la XL amb 80 quilòmetres i 5.200m de desnivell positiu, una gran manera per conèixer cadascun dels llocs emblemàtics i fantàstics d’aquesta subcomarca a cavall entre Osona i el Ripollès. Com ells anomenen “una autèntica salvatjada pels llocs més mal parits que se’ns ha acudit”. I ho certifiquem.

Beneïda bogeria

Encara negra nit i sota els acords musicals de “Bola de Drac” retronant per Sant Quirze de Besora sortíem una mica més de dos centenars de participants, dels mil que congregarien entre les quatre modalitats de cursa. Uns primers quilòmetres força ràpids, passant pels indis del castell de Santa Maria de Besora i els cambrers a la Bassa de Beví oferint ratafia. Avituallaments cada cinc quilòmetres en una ultra trail no es gens habitual i esperona al més defallit. En una fondalada apareixia la Bauma obrada del Teixidor, habitada fins més enllà del 1960 com totes les de la zona, i una pujada intensa fins al castell de Milany ens duia al sostre del Bisaura, el Puig Obiol. El pas pel poble de Vidrà era un punt d’inflexió per agafar forces, ja que la segona part de la cursa seria un autèntic trencacames a través de balmes i raconades que es succeïen com un comte de fades. El pas laberíntic a través de les Escletxes de l’Euga, una sorprenent formació calcària entre una poblada fageda, donava aquell punt màgic de follets i dibuixos animats. Ja al capvespre feia l’ascens al santuari de Bellmunt per l’escarpada cresta de Canemars, albirant el paisatge que m’envoltava realment espectacular. Mentre avançava cap a l’arribada de Sant Quirze de Besora em preguntava si hi havia una cursa més completa i espectacular com aquesta, però això ja us ho deixo a vosaltres. Us animeu?

Galeria fotogràfica

El Bisaura es guarneix per rebre més d’un miler de participants

0

La cinquena edició del Trail del Bisaura es durà a terme el proper dissabte amb el segell d’haver estat escollida com el millor ultra trail del passat 2016 en votació popular a Ultres Catalunya, fruit de l’excel·lent treball del Centre Excursionista de Sant Quirze i uns recorreguts de somni i ben desconeguts per a la gran majoria.

Sant Quirze de Besora (Osona) tornarà a ser l’epicentre d’un esdeveniment que, a través de quatre recorreguts de 80,50, 21 i 11 quilòmetres, mostrarà els racons més desconeguts de la subcomarca del Bisaura –a cavall entre Osona i el Ripollès- com el Castell de Besora, els Bufadors, les Baumes del Teixidó, el castell de Milany o les escletxes de l’Euga entre d’altres.

Ens centrarem en les distàncies més llargues:

El recorregut XL (80km i D+5200m) realitzarà el tret de sortida a les sis del matí i serà, sense dubte, l’itinerari més salvatge. Com a novetat, s’inclourà una classificació per equips de tres corredors on la regularitat entre els seus components serà clau per l’èxit final. L’equip Sempre+ format per Jaume Folguera, Salvador Vilalta i Israel Mercadé, i els Training Trail Team format per Jose Manuel Torrico, David Jaen i Eric Ortiz es perfilen com a candidats en aquesta categoria. Entre els corredors favorits trobem a Dani Parés i Guillem Ayats, que ens van oferir una gran lluita per la victòria en l’edició passada, però també noms com Javier Puit, Benet Pous, Lluis Ruiz Oller, Àlex Izquierdo, Xevi Vidal, Clàudia Roca, Lluna Martí, Marta Batalla i Lucia Caballero.

El recorregut L (50km i D+3100m) donarà el tret de sortida a les set i mitja del matí i voltejarà pels paratges més emblemàtics del Bisaura en un circuit dur. Creiem que estaran lluitant pel podi nom com Gerard Morales, Raul Butaci, Anna Macià, Ari Casajuana, Mònica Grajera i Tabita Caballero.

Spartathlon 2017: Quatre corredors catalans intentaran emular a Filípides

0

La Spartathlon és una de les proves d’ultrafons més mítiques del món. Juntament amb la Badwater nord-americana, pressumeixen de ser de les considerades “de prestigi” dins el món de la ultradistància. La prova grega, que es celebra desde l’any 1983, recórre els 246 quilòmetres que separen les localitats d’Atenes i Esparta, emulant al missatger atenès Filípides en busca d’ajuda contra els perses en la batalla de Marató.

La cursa s’iniciarà divendres a les set del matí (hora grega) dels peus de l’Acròpolis d’Atenes, on uns 400 corredors seguiran la costa cap a l’oest fins a cercar Corinto (km81), amb un temps de tall molt exigent (9h30’). Després es dirigiran cap a Nemea i Lyrkia en un progressiu ascens al cim del Mont Parteni, i continuaran cap al sud fins cercar la carretera que duu a Esparta. Els corredors arribaran als peus de l’estatua del rei espartà Leònides i li faran un petó als peus com a acte de beneració, abans de rebre la medalla i el títol de finisher d’una de les més carismàtiques proves d’ultrafons.

Els quatre corredors catalans que estaran en la línia de sortida són:

David Ferrandez “Calaburra” (dorsal 303) repetirà l’experiència de l’any passat, on va aconseguir conquerir Esparta amb un temps de 34h42’51”; Mia Carol (dorsal 322) també repetirà participació però les molèsties físiques li van apartar de l’èxit en l’edició passada; Juan Carlos Martínez “Krlos” (dorsal 388) complirà el somni de participar en aquesta prova llegendaria. Compta en el seu currículum amb un extens nombre de proves de llarga distància; i Antoni Badia (dorsal 153) que també compta amb llarga experiència en proves d’ultrafons, d’asfalt i en pista.

Són uns quants els corredors espanyols que han intentat cercar la línea d’arribada a Esparta durant aquests trenta-cinc anys. Però només vint-i-dos corredors de l’Estat espanyol han aconseguit completar el recorregut, fet que demostra la seva autèntica duresa.

Val a dir que, per participar a Spartathlon, cal complir una serie de requisits exigents, com la d’haver finalitzat una prova de cent quilòmetres en ruta en menys de 10h30’, ser finisher d’una prova de dos-cents quilòmetres o que hagi participat alguna vegada a la prova cercant el control de “Nestani” (km172) en menys de 24h30’.

Podreu seguir les seves evolucions a través d’aquest enllaç.

Kilian Jornet i Pablo Villa, noms propis a Ultra Pirineu 2017

0

Si alguna cosa li faltava a la història de Ultra Pirineu era un final tant inesperat com el que s’ha viscut en aquesta edició. Molts han estat els que durant la primera meitat han mostrat la seva acreditació per emportar-se la victòria. Zaid Ait Malek arribava líder a Bellver i Cristofer Clemente ho feia a Gòsol, però ambdós es retirarien sota la atenta mirada d’un Luis Alberto Hernando que partia com a gran favorit, però que veuria afectades les seves forces en el tram final degut a problemes físics. Seria el grup perseguidor el que donaria joc en els últims quaranta quilòmetres, entrant en escena Pablo Villa. El jove lleonès ha sigut pacient, esperant el seu moment i superant els problemes d’estomac que en tantes proves de gran envergadura havien tombat al corredor de Salomon Team i s’alçava amb la victòria després de 12h30’19” amb una plaça de la Porxada de Bagà plena de gom a gom. “Li dedico a tota aquella gent que ha confiat en mi quan les coses no anaven bé, estic molt content”.

Però no ho ha tingut fàcil, ja que el rus Dmitry Mityaev es mostraria ferm i donaria guerra fins als últims instants. La tercera posició seria per un sorprenent Aurelien Dunand-Pallaz.

I els nostres? Doncs Jordi Gamito ha realitzat un cursa per emmarcar, de menys a més i tirant d’aquella rauxa que tant ens agrada per aconseguir la quarta posició a Ultra Pirineu, han tant sols 51 segons l’han apartat del podi; Ivan Camps corria a casa i, entre aplaudiments, arribava a Bagà en un cinquè lloc que arrodoneix un any espectacular; Gerard Morales, fiable com sempre i amb el seu somriure etern, la setena posició. Després arribarien Francesc Solé (9è) i Pau Capell tancaria el Top10, satisfet amb el resultat després del desgast a UTMB.

Capítol apart mereix Luis Alberto Hernando. El burgalès partia com a favorit i durant la primera part de cursa havia aguantat les envestides del grup capdavanter. Però en la pujada a Prats d’Aguiló començaria a patir físicament, veient afectades les seves forces en el tram final. Tot i això, aconseguiria la sisena posició que li val per proclamar-se campió de les Migu Run Skyrunner® World Series.

Maite Maiora, campiona

Si en categoria masculina la lluita per la victòria ha tingut moltes mans, en dones ha tingut dos noms propis. Maite Maiora i Núria Picas han protagonitzat una bonica lluita pel triomf, amb una diferència mínima entre ambdues durant bona part de la cursa. Però, tal i com hem comentat abans amb Pau Capell, a Picas li passava factura la seva participació a UTMB i veia com en el últim tram no podia atrapar a una Maiora ferma a la victòria, que aconseguiria amb un temps de 14h22’19”.

Podi masculí

1r Pablo Villa (12:30:19)

2n Dmitry Mityaev (12:33:46)

3r Aurilien Dunand-Pallaz (12:44:15)

Podi femení

1a Maite Maiora (14:22:19)

2a Núria Picas (14:41:45)

3a Ekaterina Mityaeva ()

Kilian Jornet guanya Marató Pirineu amb rècord inclòs

Després de la seva participació a UTMB de fa poc més de tres setmanes, Kilian Jornet decidia competir en la distància més curta d’aquesta Ultra Pirineu. El fill pròdig sempre ha pronunciat el seu amor per aquesta cursa, en un entorn on ha crescut. Però la victòria no ha resultat tasca fàcil. Els nord-americans Smyth i Wacker encapçalarien la cursa a bon ritme des de els primers quilòmetres, acompanyat pel francès Nicolas Martin i el nepalès Gurung, mentre que el català controlava des del darrere. No ha estat fins als instants finals on Kilian ha tingut que deixar-se la pell per lluitar la victòria pràcticament al esprint, aconseguint a més un nou rècord a la prova deixant-lo en un impressionant temps de 3h44’28”.

“Ha estat una prova molt dura i força disputada. El ritme ha estat frenètic i acabar al esprint, donant-ho tot fins al final, és el que realment ens agrada. Encara que les cames ja han arribat justes després d’un any ben complet. Aquesta temporada no puc demanar res millor. Córrer a Ultra Pirineu és fer-ho a casa i m’he sentit estimat com sempre”.

En categoria femenina s’ha vist un bonic frec a frec entre Ruth Croft i Laura Orgué. La diferència entre ambdues durant tota la cursa no ha superat mai els cinc minuts, liderant la catalana en la primera meitat i la neozelandesa en la segona, emportant-se una merescuda victòria final amb un temps de 4h19’10”.

Podi masculí

1r Kilian Jornet (03:44:28)

2n Nicolas Martin (03:44:54)

3r B.B. Gurung (03:46:52)

Podi femení

1a Ruth Croft (04:19:10)

2a Laura Orgué (04:25:17)

3a Glykeria Tziatzia (04:32:08)

Foto portada: Ultra Pirineu / Oriol Batista

L’egarenc Oriol Antolí, quart a la temible Goldsteig Ultra Race

0

L’egarenc Oriol Antolí ha aconseguit completar una de les curses per muntanya més llargues d’Europa i suma així una nova aventura en el seu extens currículum en proves d’ultra distància, com el Tor des Geants, el Ultra-Trail de Montblanc o la WiBolt 555k d’Alemanya. Antolí ha necessitat 152 hores i 8 minuts en completar la fita en quarta posició, éssent el segon català en aconseguir-ho després de que Joel Jaile ho fes al 2014 i millorant el seu temps en quasi disset hores!

La Goldsteig Ultra Race és la segona cursa a peu més llarga d’Europa, amb una distància de 661 quilòmetres de recorregut i 19.000m de desnivell positiu i en autosuficiència. L’ultratrail va donar inici el passat divendres 15 de setembre a la població de Marktredwitz i recorre el sender més llarg d’Alemanya, el Goldsteig -inaugurat el 2007 i marcat amb pintura groga- que s’endinsa al Parc Nacional Selva Bàvara i finalitza a Neunburg Vorm Wald. El fort temporal de la semana passada va obligar a la organització a variar part de l’itinerari, ja que el pas per dins dels boscos, amb arbres de grans dimensions tallant camins, era totalment inviable.

“He estat durant molts moments de cursa amb possibilitats de ficar-me dins el podi, però les molèsties al tibial m’han obligat a afluixar. Tot i això, estic molt satisfet. Ha estat una experiència inoblidable”.

Una cursa que ha comptat amb una cinquantena de corredors i que, hores d’ara, encara lluiten per penjar-se la medalla de finisher. El sabadellenc Alejandro Torcal és un d’ells i esperem la seva arribada en les properes hores.

Un altre català, en Marc Fernández, va prendre la sortida de la versió més llarga. Però una indisposició durant el primer dia va obligar la seva retirada. Tot i això, partia diumenge en la modalitat de 488 quilòmetres, on ara mateix és l’únic corredor en cursa.

Tor des Geants® 2017: 13 corredors catalans finalitzen la considerada “mare de tots els ultra trails”

0

Diumenge 10 de setembre va arrencar una de les curses d’ultrafons i per muntanya més emblemàtiques del món: Tor des Geants®. El seu recorregut té com a centre neuràlgic el poble de Courmayeur (Itàlia) i dóna una espectacular volta de 333 quilòmetres i 24.000 metres de desnivell positiu per la Vall d’Aosta, travessant 34 municipis i 25 colls per damunt dels 2.000 metres d’alçada al voltant de quatre emblemàtiques muntanyes, com el Mont Blanc, Gran Paradiso, Monte Rosa i Cervino. Una cursa que va néixer al 2010 i que omple cada any els 850 dorsals disponibles.

La participació de corredors catalans sempre ha estat present, on destaca el barceloní Óscar Pérez, amb una victòria en 2012 i dues segones posicions als anys 2013 i 2016. Enguany, fins a 17 corredors han arribat des de Catalunya per a enfrontar-se amb la considerada la mare de tots els ultra trails, dels quals 13 van poder completar l’exigent recorregut:

Javi Domínguez, victòria i rècord

(c) Tor des Geants

Javi Domínguez es proclamaria vencedor d’aquesta edició, aconseguint a més el récord de la prova deixant-lo en un estratosfèric temps de 67h52’15”. El seu duel amb Franco Collé ha estat espectacular i no s’ha decidit fins als últims instants. L’italià arribaria enfonsat a Saint-Rhémy en-Bosses (km308,6) i abandonaria just després de que Domínguez agafés el lideratge. El de Gasteiz inscriu així el seu nom al palmarès del Tor des Geants i es suma així els aconseguits per Óscar Pérez (2012) i Iker Karrera (2013).

(c) Tor des Geants

Lisa Borzani repeteix victòria. Silvia Trigueros, segona

La italiana Lisa Borzani s’ha proclamat vencedora de Tor des Geants 2017 amb un temps de 89h40’24” i revalida la victòria aconseguida l’edició passada. La cursa de Borzani ha estat estratosfèrica, dominant pràcticament de principi a fi sense donar opcions a les seves rivals. La basca Silvia Trigueros ha estat segona amb un temps de 97h43’06” i iguala la plata aconseguida per Nerea Martínez a l’any 2013.

Foto portada: Facebook Benjamin Aliaga

Huevos León Asturias, flamants guanyadors de la PSR2017

0

La Pyrenees Stage Run ha celebrat avui l’última etapa d’aquesta segona edició, després d’una setmana travessant el Pirineu des de Ribes de Freser fins a Salardú. Un recorregut que ha dut als 26 equips participants recórrer 250 quilòmetres i 15.000m de desnivell positiu.

L’equip asturià, amb Jose Pedro Bayón i Pedro Rodríguez al capdavant, s’han proclamat flamants guanyadors de la segona edició de la Pyrenees Stage Run. Fins a tres vegades havien creuat la línia d’arribada en primera posició i avui no podia ser menys. “Ens anem molt satisfets de la PSR. Ho té tot: recorregut i paisatges espectaculars i, organitzativament, ens hem sentit acollits com mai. El format per etapes i en equip és molt atractiu. Sense dubtes, recomanaria aquesta cursa a tothom”.

Darrera d’ells arribava l’equip català Hankersports BiFree, que han plantat cara per la victòria fins al final i s’emporten cap a casa una segona posició amb sabor ben dolç, mentre que la tercera posició general ha estat per l’equip austríac ATSV Nurmi Ternitz que, a partir de la tercera etapa va aixecar l’accelerador i es va dedicar a gaudir de cada una de les jornades.

En l’apartat femení, l’equip suec Salomon Swedenskimogirls va ser l’únic de la seva categoria i s’emporta un bon sabor de boca del nostre Pirineu.

La segona edició de la Pyrenees Stage Run ha duplicat el nombre d’equips participants i manté com a objectiu oferir un producte de qualitat en la que tots els corredors es sentin com a casa i gaudeixin del nostre Pirineu.

Podi Final PSR2017

  1. Huevos León Asturias (33:55:26)
  2. Hankersports/BiFree (34:35:16)
  3. ATSV Nurmi Ternitz (36:22:19)

Classificacions PSR2017

Galeria fotos ®Jordi Santacana

ESPECIAL UTMB®2017. FRANÇOIS D’HAENE LI GUANYA LA PARTIDA A KILIAN JORNET. VICTÒRIA DE NÚRIA PICAS. PAU CAPELL I JORDI GAMITO EN TOP10

0

Fantàstica batalla per la victòria que ens han brindat François D’Haene i Kilian Jornet. I si, en la millor edició de la història. I no només pel cartell de grans corredors que presentava la línea de sortida, sinó per com s’ha desenvolupat la cursa al llarg dels seus 167 quilòmetres.

Una cursa que s’iniciava retallada pel mal temps, evitant l’ascens a Pyramides Calcaires i Tête aux Vents i anant directes a La Flégère. Els nord-americans Jim Walmsley i Zach Miller serien els primers en tirar del grup capdavanter a un ritme altíssim, junt amb François d’Haene i Kilian Jornet. Però UTMB és UTMB i el traçat, junt amb la incessant pluja durant la nit, farien la selecció natural. Zach Miller aviat quedaria despenjat i Jim Walmsley arribaria a La Fouly (km109) totalment fos, moment el qual François d’Haene agafaria el comandament de la cursa, a pocs minuts d’un Kilian que patia per moments. Tot i això, la distància no era prou gran i tots esperàvem una última batzegada del millor corredor del món, però el francès se’l veia segur i controlant una victòria que no se li escaparia. Tercera victòria del francès a la prova més prestigiosa del món, empatat a victòries amb Kilian. “Estic molt content per François. És un corredor amb molta categoria i, a més,  amic meu. He patit una mica durant el recorregut, però això és UTMB i aquí ningú regala res” – declarava a l’arribada. En tercera posició es col·laria el nord-americà Tim Tollefson, que realitzaria una cursa de menys a més.

L’altre nom propi ha estat el de Pau Capell, que aconseguiria una espectacular sisena posició bregant-se amb els millors corredors del món. Un resultat de prestigi que el consolida com un dels millors corredors del moment.  El de Sant Boi ha fet una cursa molt intel·ligent, controlant en un segon terme i fent la seva cursa, a vegades acompanyat de corredors de la talla de Tòfol Castanyer, Zach Miller, Dylan Bowman o Xavier Thevenard on s’han alternat les posicions al capdavant. “Aconseguir aquesta sisena posició, amb tots aquests grans corredors al meu voltant, ha estat increïble. A més, el mal temps li ha donat un toc èpic. La cursa m’ha anat molt bé en general, tot i que de Bertone a Bonatti he tingut un moment de flaquesa. Un dia que recordaré sempre”.  Una altra cursa per emmarcar ha estat la de Jordi Gamito, entrant en la desena posició. Tirant de cap i rauxa com en ell és habitual, ha regulat esforços mantenint la posició durant tot el recorregut.

El mallorquí Tòfol Castanyer amb problemes de visió, Pau Bartoló amb molèsties al taló i la prematura retirada de Toti Bes seria la part negativa dels principals corredors catalans a UTMB.

PODI MASCULÍ
1r François D’Haene (19:01:32)
2n Kilian Jornet (19:16:38)
3r Tim Tollefson (19:53:00)
6è Pau Capell (20:12:43)
10è Jordi Gamito (21:44:31)

Galeria fotos ®Dogsorcaravan

Sense pressió i fora dels focus mediàtics dels últims anys, Núria Picas s’alçava amb la victòria a UTMB. Una victòria desitjada, treballada i que necessitava. Acompanyada dels seus, li donaven la força mental necessària per treure lo millor de si i liderar la prova de cap a cap en una autèntica exhibició no absenta de dificultats, sobretot en la seva part final, on se l’ha vist patir. Tot i això, les seves rivals es mantenien lluny i la distància amb la seva competidora més propera, la suïssa Andrea Huser, era suficient com per creuar la línia d’arribada en solitari, tot i quasi dilapidar l’hora d’avantatge que disposava. Una de les grans favorites, la francesa Caroline Chaverot,  Gemma Arenas, Tina Bes o Fernanda Maciel concloïen la seva participació abans d’hora i donaven via lliure per al somiat triomf de Picas. “He somiat moltes vegades amb aquesta arribada. Ho he treballat molt. He patit com mai, amb una ansietat que no em deixava ni respirar, però satisfeta d’haver-ho aconseguit”.

PODI FEMENÍ
1a Núria Picas (25:46:43)
2a Andrea Huser (25:49:18)
3a Christelle Bard (26:39:03)

Classificació catalans a UTMB®
Classificació catalans a CCC®
Classificació catalans a TDS®
Classificació catalans a OCC
Classificació catalans a PTL®

ESPECIAL UTMB®2017. EXHIBICIÓ D’ IVAN CAMPS I ELI GORDÓN A OCC. RESULTATS CORREDORS CATALANS A TDS® I OCC

0

CRÒNICA ORSIÈRES-CHAMPEX-CHAMONIX
(56km/D+3500m)

Gran jornada de l’esport català avui a Chamonix. Dos corredors catalans han aconseguit pujar dalt del podi de la OCC, la cursa més curta del ventall de possibilitats que ofereix UTMB®. Una cursa curta i força ràpida on entra en joc l’estratègia, demostrant que fins al final no hi ha res decidit. La pluja ha estat un element constant durant tota la cursa, un handicap per alguns i una avantatge per uns altres.

Ivan Camps ha realitzat un autèntic sprint final aprofitant l’última baixada que duia als corredors de La Flégère a Chamonix i, tirant de rauxa, ha pogut colar-se en el tercer esglaó del podi. La seva cursa ha anat de menys a més, sempre acompanyat pel granadí Mario Olmedo i, entre els dos, han anat passant rivals com fitxes de dominó. Bon resultat del berguedà que millora així la cinquena posició aconseguida l’any passat.

L’altre nom propi del dia ha estat Eli Gordón. La seva cursa ha estat meteòrica i ha realitzat tota una exhibició davant la sueca Emelie Forsberg i la francesa Amandine Ferrato, que havien dominat durant la meitat del recorregut. Gordón, darrera i esperant el millor moment, canviaria el ritme entre Vallorcine i Argentière a tal punt que cap de les dues aguantaria la envestida. Posteriorment, i ja en solitari, coronaria La Flégère fins cercar l’ atapeïda arribada de Chamonix, coronant-se com una de les millors corredores del moment en aquesta distància just en el dia que fa 31 anys. Felicitats.

PODI MASCULÍ
1r Marc Lauenstein (05:19:34)
2n Thibaut Baronian (05:23:58)
3r Ivan Camps (05:27:14)

PODI FEMENÍ
1a Eli Gordón (06:12:16)
2a Emelie Forsberg (06:20:01)
3a Amandine Ferrato (06:29:50)

Classificació catalans OCC 2017 en aquest enllaç

Podi masculí OCC 2017

CRÒNICA SUR LES TRACES DES DUCS DE SAVOIE
(119km/D+7200m)

Ahir es celebrava la TDS®, una de les germanes bessones de la gran UTMB®. Tot i no tenir el quilometratge de la prova estrella, no està exempta de dificultat. Ser finisher es converteix en tota una proesa i una de les medalles més preuades. Enguany, dels 31 corredors catalans que van prendre la sortida només 21 van aconseguir creuar la línea de Chamonix. Jordi Torruella va ser el català més ràpid amb un temps de 18h48’47”.

Per la seva banda, el torellonenc Ernest Ausiró abandonava en el descens a La Gittaz (km74) per problemes als peus. El concurs d’Ausiró havia estat molt regular mantenint-se entre el Top12 fins al moment de la seva retirada. El basc Ion Azpiroz, habitual en les ultratrails de casa nostra, ha mostrat la seva perseverança i s’ha vist recompensat amb la quarta posició.

Victòries del francès Michel Lanne i Mimmi Kotka, que tornen a pujar al capdamunt del podi després de guanyar la CCC2016. El francès ha dominat pràcticament tot el recorregut mantenint una curta distància de no més de deu minuts sobre els francesos Sylvain Camus, Antoine Guillón i el basc Ion Azpiroz, segon, tercer i quart respectivament. L’italià Daniel Jung, que havia aguantat davant durant un centenar de quilòmetres, s’enfonsaria en la seva part final fins caure a la sisena posició. En canvi, Kotka s’ha imposat amb comoditat sobre les franceses Maud Gobert i Mélanie Rousset, a més de creuar l’arribada en una sorprenent desena posició general.

PODI MASCULÍ
1r Michel Lanne (14:33:09)
2n Antoine Guillón (14:36:14)
3r Daniel Jung (14:36:19)
4t Ion Azpiroz (14:42:19)

PODI FEMENÍ
1a Mimmi Kotka (15:47:07)
2a Maud Gobert (18:11:54)
3a Ildiko Wermescher (18:20:05)

Classificació catalans TDS®2017 en aquest enllaç

Podi masculí TDS2017 (c) Territorio Trail

Foto portada: (c) Dogsorcaravan

Pyrenees Stage Run 2017: la travessa pel Pirineu català més internacional

0

Pyrenees Stage Run arrencarà el proper diumenge la seva segona edició. Les bones sensacions deixades entre els participants en l’edició passada i un producte atractiu com és la de córrer a través del Pirineu català per etapes, ha fet duplicar el nombre de participants respecte l’any passat i atraure corredors de fora: entre els 56 participants (26 equips), un 50% es reparteixen entre equips holandesos, suecs, alemanys, austríacs, polonesos, canadencs, belgues i israelians. Destaca l’equip suec format per Erika i Fanny Borgström. A més, PSR va ser escollida per la prestigiosa revista Trail Run com una de les deu millors curses per etapes del món. Un reconeixement més que merescut.

L’esdeveniment tornarà a travessar el Pirineu català des de Ribes de Freser (Ripollès) fins a Salardú (Val d’Aran) cobrint un recorregut de 240 quilòmetres i 15.000m de desnivell positiu a través de set etapes, seguint el sender pirenaic GR-11 pràcticament en la seva totalitat.

El projecte SUMMIT d’Emma Roca tornarà a avaluar l’estat físic dels corredors al llarg de la cursa per extraure dades sobre el rendiment del corredor en proves per etapes. Els participants també podran gaudir de les interessants xerrades del fisioterapeuta Albert Carrere de la Clínica del Corredor –dissabte- i d’Astrid Barqué de Vitampleni –diumenge-.

Podreu seguir les evolucions en directe dels equips participants a través del Live Trail, així com el Facebook i Twitter oficials de l’esdeveniment.

Galeria edició 2016 ©Jordi Santacana

Register #PSR2017

[ENG] A short video of what you will find at the #PSR2017… Register before the 28th february to get the discount! REGISTER NOW at http://psr.run and… #RunPyrenees ;)[ESP] Un pequeño video de lo que vais a encontrar en la #PSR2017… Inscríbete antes del 28 de febrero para conseguir el descuento anticipado! INSCRÍBETE AHORA a http://psr.run y… #RunPyrenees :)[CAT] Un petit vídeo del que trobareu a la #PSR2017… Inscriu-te abans del 28 de febrer per aconseguir el descompte anticipat! INSCRIU-TE JA a http://psr.run i… #RunPyrenees :DMore info: www.psr.runImage: Ariño VisualsEdition: Pyrenees Stage RunMusic: Lay Low (Crystal Fighters)Main Sponsor: Tuga Active Wear

Posted by Pyrenees Stage Run on Freitag, 2. Dezember 2016

ULTRA TRAIL MONTBLANC 2017-UTMB®: Prèvia. 269 corredors catalans davant la millor edició de la història

0

Fins a 269 corredors catalans, d’entre els 8.000 que hi prendran part, seran de la partida en alguna de les cinc fulles que conformen l’escenari de trail més conegut del món: Ultra-Trail du Montblanc UTMB®. Una edició que s’ha considerat com la millor de la història per comptar amb la participació de pràcticament tota l’elit mundial de les curses per muntanya. En aquest article repassarem el concurs dels principals corredors de casa nostra.

Podeu descarregar el llistat complet de tots els corredors catalans i per dorsal en aquest enllaç.

Ultra-Trail du Montblanc (UTMB®). 171km/D+10.000m. Sortida CHAMONIX divendres 1 SEPT-18H. Límit 46h30’.

Kilian Jornet serà el principal favorit a la victòria. Torna a Chamonix sis anys després i buscarà la seva quarta corona davant dels François D’Haene, Xavier Thevenard, Tofol Castanyer, Miguel Heras, els nord-americans Walmsley i Tollefson i un llarg reguitzell de favorits que faran d’aquesta UTMB® la més lluitada de la història. Per a Pau Capell serà una autèntica prova de foc córrer junt amb els millors. Després d’alçar-se amb la victòria a TDS®2016, arriba amb bones sensacions i amb ganes de, per què no, estar ben a prop del podi. Jordi Gamito voldrà millorar la seva dotzena posició de fa dos anys i de ben segur posarà tota la carn a la graella per a que així sigui. En quant a l’apartat femení, Núria Picas arriba curta de competició –victòria a Hong Kong i tercera a Tromso Skyrace- i el seu concurs davant favorites com Caroline Chaverot, Magdalena Boulet i Andrea Huser és una autèntica incògnita. Altres catalans a destacar: Toti Bes, Pau Bartoló, Francesc Solé, Albert Herrero, Alberto Vinagre, Carles Sánchez, Laia Díez i Tina Bes.

Sur la Trace des Savoie (TDS®). 119km/D+7.200m. Sortida COURMAYEUR dimecres 30 AGOST-6H. Límit 33h.

El torellonenc Ernest Ausiró serà el nostre principal valedor. El jove corredor del Buff Pro Team compta amb bons resultats en proves d’alta muntanya –Ultra Pirineu, BUFF Epic Trail Aigüestortes, Emmona, Trail Ulldeter- i creiem que està en condicions per fer un bon paper. Entre els principals favorits a la victòria estaran els francesos Antoine Guillón i Michel Lanne i l’italià Fulvio Dapit.

 

Courmayeur-Champex-Chamonix (CCC®). 101km/D+6.100m. Sortida COURMAYEUR divendres 1 SEPT-9H. Límit 26h30’.

Bon test per als vilanovins Sergi Masip i Sergio Montes, acostumats a curses força ràpides. Entre els favorits comptem amb el nord-americà Hayden Hawks, el francès Ludovic Pommeret, el britànic Tom Owens, el sud-africà Ryan Sandes o el marroquí El Morabity, dominador absolut a Marathon Des Sables. Anna Comet, lluny de la seva millor versió mostrada al 2016, torna a l’alta competició després de la seva experiència a Costa Rica. Esperem veure la seva rauxa davant d’una intractable Nathalie Mauclair, que es perfila com la gran favorita.

Oursières-Champex-Chamonix (OCC). 56km/D+3.500m. Sortida OURSIÈRES dijous 31 AGOST-8:15H. Límit 14h30’.

La casualitat ha donat que les millors especialistes de casa nostra prenguin part d’una cursa on el triomf serà ben disputat. Així doncs, veurem lluitar a Ester Casajuana, Mila Duran, Judit Franch, Eli Gordon, Judit Francin, Verónica Zaragoza i Silvia Puigarnau per les tres places del podi davant de corredores de nivell com les nord-americanes Rory Bosio i Stevie Kremer o la sueca Emelie Forsberg. En homes Ivan Camps intentarà millorar la cinquena posició de l’edició passada i pujar dalt del podi, mentre que David Coma compta amb un setè lloc a TDS 2014 i tirarà d’experiència davant de favorits com l’espanyol Dani García Gómez o el suís Marc Lauenstein.

Le Petite Trotte à Léon (PTL®). 290km/D+26.500m. Límit 151h30’.

Els 118 equips participants han iniciat aquest matí aquesta modalitat no competitiva i autosuficient, en la que es realitza una gran volta al massís del Mont-blanc travessant cims i colls entorn els 2.500 i 3.000 metres d’altitud. Hi prenen part fins a quatre corredors catalans.

Podeu seguir el desenvolupament de totes les curses en aquest enllaç.


Marc Pinsach bat el rècord d’ascens a l’Aneto

0

El corredor de Dynafit Marc Pinsach (Cassà de la Selva, 1989) va batre ahir dimecres el rècord d’ascens al cim més alt dels Pirineus, l’Aneto (3.404m), partint de la localitat de Benasque i marcant un nou registre de 2h20’15”.

Pinsach ha batut el rècord que, fins a dia d’ahir, estava en possessió del pare del trailrunning català Kiku Soler a l’any 1999 en la desaparescuda Maratón Nike Aneto Xtrem que va establir 2h21’11” fins l’avant-cim, just abans del pas de Mahoma. Precissament la ruta escollida pel repte ha estat la d’aquesta marató, amb inici a Benasque i ascens per la vall de Corones, cobrint un recorregut de 37,6 quilòmetres i 2.250m de desnivell positiu en un temps total de 3h55’44”.

“És un rècord que tenia la seva gràcia perquè significava competir contra una altra generació. A nivell personal, suposava un repte esportiu molt especial perquè competia contra un esportista que va establir el rècord fa 20 anys, un atleta de referència en plenitud esportiva”.

Aneto, 2h20'15''

❗New Record❗ Benasque-Aneto 2h20'15''⏱Resseguint el camí del Quicu Soler a la Marató de l'Aneto dels anys '90 ahir vaig pujar i baixar a l'Aneto des de Benasque en 3h55'44''. Per fer-ho complert em va faltar baixar 3' més ràpid i poder batre el temps de pujada i baixada, però aquella generació també estaven molt forts i corrien molt ràpid. A part, em va tocar lluitar contra els efectes del canvi climàtic havent d'usar grampons sobre el gel viu de la gelera de l'Aneto i no podent baixar de culs sobre la neu que ja no hi ha a la gelera de Coronas. Però cada generació li toca afrontar les dificultats que se li presenten sense excuses i sabent-se adaptar. Preparem un documental pel mes d'Octubre!Siguiendo la estela de Quico Soler en el Maratón del Aneto de los años '90 ayer subí i bajé del Aneto des de Benasque en 3h55'44''. Para que todo saliera redondo me faltó bajar 3' más rápido y poder batir el tiempo de subida y bajada, pero la verdad es que aquella generación también estaban muy fuertes y corrían muy rápido. Además me toco luchar contra los efectos del cambió climático teniendo que usar crampones sobre el hielo azul del glaciar del Aneto y no poder bajar deslizándome por el ya inexistente glaciar de Coronas. Pero cada generación tiene que afrontar las dificultades que se le presentan sin excusas y sabiéndose adaptar. Estamos preparando un documental que se estrenará en Octubre.Project Partners: Olympus Europe LymbusSponsors: Dynafit – Costa Brava Pirineu de Girona – Flectomin – Cébé

Posted by Marc Pinsach Rubirola on Donnerstag, 10. August 2017

 

Tot i això, Marc Pinsach no va poder establir el rècord de pujada i baixada, marcat pel propi Kiku Soler el mateix 1999 en 3h52’14”. “Aquella generació també estaven molt forts i corrien molt ràpid. A part, em va tocar lluitar contra els efectes del canvi climàtic havent d’usar grampons sobre el gel viu de la gelera de l’Aneto i no podent baixar de culs sobre la neu que ja no hi ha a la gelera de Coronas. Però cada generació li toca afrontar les dificultats que se li presenten sense excuses i sabent-se adaptar”. 

Foto portada (c) Lymbus

Neix el Trailsacabra, terra de bandolers

0

El proper 1 d’octubre es celebrarà la primera edició del Trailsacabra. Un esdeveniment que permetrà conèixer els indrets més amagats, cingleres i raconades de somni del Parc Natural de les Guilleries Savassona i el Collsacabra i que va ser freqüentat per bandolers durant el segle XVII.

La cursa tindrà la seva sortida a Amer i arribada a Tavertet i oferirà fins a tres modalitats:

El Trailsacabra serà la prova reina amb un recorregut lineal de 45 quilòmetres i 2.900m de desnivell positiu a través de cinc municipis i tres comarques, i es realitzarà de forma individual.

El Teamsacabra tindrà el mateix recorregut que l’anterior però en equips de dos a quatre participants, que podran córrer junts simultàniament o per relleus.  El recorregut s’ha dividit en quatre trams d’uns deu quilòmetres i amb tres punts de transició on cada equip podrà fer els relleus.

La Trailvertet tindrà la sortida i arribada a Tavertet, amb un recorregut circular de 13 quilòmetres i 1.000m de desnivell positiu d’autèntic vertígen.

Per a més informació: www.trailsacabra.cat

Ultra Trail Valls d’Àneu 2017: Crònica d’un desenllaç inesperat. Alberto Vinagre, Genís Zapater i Tina Bes campions

0

«No es pot dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat».

I ben bé es podria aplicar aquesta dita tant catalana després de veure el que va passar en el desenllaç de l’ Ultra Trail Valls d’Àneu del passat cap de setmana. El matadeperenc Genís Zapater (Ski Club Camprodon SE), que havia realitzat una cursa meteòrica durant pràcticament tota la cursa, se li va fer massa llarga en la part final -acusada per problemes als peus- i va veure com Alberto Vinagre (AE Diedre), molt més rodat en aquestes distàncies, li donava caça a falta de dos quilòmetres pel final. Tot i això, i en un acte generós, va cedir l’entrada triomfal a Zapater proclamant-se campions ex-aequo amb un temps de 16h42’07” sumant així una victòria de prestigi en el seu palmarés.

Alberto Vinagre i el basc Íñigo Oñate (Manuel Iradier) havien protagonitzat un interessant frec a frec alternant-se en les posicions durant uns 70 quilòmetres del recorregut, aprofitant a més la retirada prematura de grans corredors com Álex Colomina, que fins a Isil sovintejava les primeres posicions. Finalment, el basc no podia seguir les fortes embestides de Vinagre i es conformava amb la tercera posició amb un temps de 17h25’58”.

La baixa d’última hora de Hillary Allen, una de les grans candidates al triomf, donava via lliure a Tina Bes (Club Esquí Girona SE) per realitzar una cursa sublim per les muntanyes de les Valls d’Àneu i guanyar amb autoritat amb un temps de 18h44’40”, a més de creuar l’emocionant arribada d’Esterri d’Àneu en setena posició de la general. La gironina, al igual que Zapater, ha dominat amb claredat i mica en mica enxamplava la distància amb les seves perseguidores. Només la basca Aitziber Osinalde ha pogut seguir una mica la seva estel·la, però abandonaria al Port de la Bonaigua per problemes estomacals. Sara Codina (CE Sant Vicenç Castellet) i Marta Batalla (AAEET Valls) han ocupat el segon i tercer esglaó del podi amb un temps de 24h51 i 26h01″ respectivament.

La quarta edició de l’ Ultra Trail Valls d’Àneu ha tingut un total de 64 finishers dels 143 corredors que van prendre la sortida, dada que mostra la dificultat i l’envergadura que suposa finalitzar aquesta prova.

Fotos (c) Ramón Ferrer

ULTRA TRAIL VALLS D’ÀNEU 2017 (UTVA): Només apte per a qui vulgui gaudir del nostre Pirineu. Novetats i favorits

0

Ultra Trail Valls d’Àneu celebrarà el proper cap de setmana la seva quarta edició convertida ja en una referència de les curses d’ultradistància del nostre país. Una edició que arriba plena de novetats que la faran créixer com a esdeveniment i, sobretot, en seguretat. Tot i això, la “indòmita” seguirà mostrant el terreny més salvatge i exigent de les Valls d’Àneu. Un cop més, serà puntuable pels circuits de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència de la FEEC i del circuit AlpinUltras.

La principal novetat serà l’hora de la seva sortida, que tindrà lloc a mitjanit de dissabte. El recorregut s’allarga una mica, passant dels 92 als 96 quilòmetres i 7.200m de desnivell positiu. El canvi es dilata sobretot en la part final, on des de els Tres Estanys ja no es baixarà a Sartari i la vall d’Unarre, sinó que s’anirà cap als Estanys de Mascarida i es resseguirà la Serra de Campirme fins a fer el descens cap a Burgo i Escalarre. En quant a la cursa de resistència (CRVA), de 53 quilòmetres i 3.200m de desnivell positiu, sortirà el matí de dissabte des del Port de la Bonaigua i aprofitarà el mateix traçat que la UTVA.

Galeria fotogràfica (c) Ultres Catalunya 2016, premeu l’enllaç.

ELS FAVORITS

L’Ultra Trail Valls d’Àneu tindrà un bon grapat de corredors –més de 150- amants de recorreguts 100% alpins i exigents. Hi faltaran alguns, com Nahuel Passerat, Nerea Martínez i Tito Parra que són baixa d’última hora, però aquests són els que creiem que estaran lluitant per les primeres posicions:

Jaume Folguera: Les seves últimes dues participacions s’han saldat amb dos segones posicions. Amant dels recorreguts d’alta muntanya, serà un dels màxims favorits.

Álex Colomina: El corredor de L’Hospitalet, recent fitxatge del Team Raidlight España, va haver d’abandonar al passat Campeonato de España Ultratrail FEDME per un esguinç al turmell. Esperem la seva millor versió en un ultratrail que ja va guanyar a l’any 2014 junt amb Tito Parra i Salvador Calvo.

Toti Bes: El gironí sempre parteix com a favorit en les proves que participa. Guanyador del Trail Ulldeter del passat mes de juny i de Els Bastions al 2016. Haurà de donar el millor de si mateix si vol pujar dalt del podi.

Emili Rafecas: Guanyador a UT Les Fonts d’enguany, ja va aconseguir una sisena posició al 2016.

Isaac Riera: No creiem que sigui un terreny favorable pel jove corredor de Coreevo, tot i que ho compensa amb la seves ganes i la rauxa. Bon test d’aprenentatge per a ell.

Hillary Allen: La nord-americana arriba amb un estat de forma molt bo, amb una victòria a la UltraSkymarathon Madeira, una tercera posició a Transgrancanaria i una quarta a Vanoise. Es preveu una disputa força interessant amb Nerea. Joventut contra veterania.

Aitziber Osinalde: La corredora basca, guanyadora de la recent G2 Haundiak, arriba a una prova que per distància li pot anar força bé. Veurem com es desenvolupa en un terreny més tècnic i alpí.

Tina Bes: Se l’ha vist molt poc en competició –segona a Trail Ulldeter- i el seu desenvolupament en una cursa d’aquestes característiques és tota una incògnita. A l’igual que el seu germà, parteix com a favorita allà on va, però caldrà veure si el seu nivell és el de fa uns anys, on va ser capaç de pujar al podi a CCC (2a 2014) i TDS (2a 2015).

Sara Codina: El 2016 va ser un any molt productiu per a Codina, amb podis amb pràcticament totes les competicions que va disputar. Les dues participacions a UTVA (4a 2016 i 3a 2015) li aporten prou experiència com per lluitar per un lloc al podi.

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

Així vam viure la nostra experiència com a participants en la passada edició 2016:

CRÒNICA PERSONAL Ultra Valls d’Àneu: La bellesa feta perfecció

ULUDAG ULTRA (77-51-21-11k): L’aventura turca de Pau Capell i Ernest Crespo

0

El cap de setmana passat es va celebrar la primera edició de la Uludag Ultra, al nord-oest de Turquía. Allà hi va ser presents els catalans Pau Capell i Ernest Crespo, on van aconseguir la primera i quarta posició en la prova de 50,5km i 3.260m de desnivell positiu.

Recorregut de la Uludag Ultra50

Tot i ser la primera edició “han aconseguit realitzar un esdeveniment espectacular amb una organització modesta. Ha estat una de les millors experiències de la meva vida “, ens explica Pau Capell.

Un recorregut força exigent

El Ulu Dag (en turc significa “muntanya gran”) és una muntanya de la província de Bursa, al nord-oest de Turquía, amb una alçada de 2.543m. Les quatre modalitats de cursa transcorren al seu voltant, en un entorn ric de flora i fauna.

“La nostra cursa prenia la sortida al poble de Zeyniler, a les faldes de la muntanya, en un recorregut força ràpid en els primers vint quilòmetres on visites els pobles turcs de Cumalıkızık, Hamamlıkızık i Saitabat. A partir d’aquí el terreny canvia totalment i realitza un ascens exigent al Ulu Dag passant per zones nevades i llacs d’alta muntanya realment preciosos i en un terreny que m’hi sento còmode. A l’arribar al cim, amb la bandera turca com a colofó, firmem en una llibreta per deixar constància del nostre pas i comencem un continu puja-baixa semblant a la Serra del Cadí fins cercar l’arribada situada a Kurbağakaya, a l’estació del telesfèric”. 

Fotos: Ernest Crespo

Trail Vielha-Molières 3010: Retorn als orígens. Nil Bacardit i Marta Riba triomfen en la primera edició

0

A l’any 2000 i sota la batuta dels germans Bohigas -No Limit-, l’ Alpin Running Meeting prenia el relleu de la desaparescuda Aneto X-Treme Marathon i iniciava els primers passos de les curses per alta muntanya a Catalunya amb una prova exigent que ascendia al Tuc de Molières des de la mateixa capital de la Val d’Aran: la X-Treme Marathon.

Pràcticament dues dècades després, el Centre Trail Val d’Aran recupera aquesta mítica prova com a Trail Vielha-Molières 3010 amb un èxit rotund, amb una participació de 700 corredors entre les dues distàncies de marató i mitja marató.

El catalans Nil Bacardit i Marta Riba s’alçaven amb la victòria a la modalitat marató, de 40 quilòmetres i 4.000m de desnivell positiu, després de 6 hores i 25 minuts i 7 hores i 36 minuts respectivament. Un temps prou elevat com per mostrar la duresa del recorregut, coronant fins a cinc cims de més de 2.000m amb el Tuc de Molières (3.010m) com a punt culminant; però d’igual bellesa, com el pas per les crestes de Letassi, els prats alpins a Aubas, llacs com l’ Estanh des Pois o espais naturals com l’Artiga de Lin. Josep Cuadrat i Sofia García ocuparien la segona posició del podi, mentre que Asier Alonso i Núria Ferrer ho farien en tercera posició.

La mitja marató, de 21 quilòmetres i 1.600m de desnivell positiu, aprofitava part del recorregut de la marató coronant fins a quatre cims de més de 2.000m. Un itinerari més ràpid que ha tingut una aferrissada lluita per la victòria entre Antonio Alcalde i Marc Pinsach, entrant el primer victoriós en 2 hores, 6 minuts i 43 segons amb una mínima diferència de 24 segons respecte Pinsach. L’esquiador olímpic Imanol Rojo ha ocupat la tercera posició. En fèmines, Gemma Arenas s’ha emportat el triomf després de 2 hores, 48 minuts i  45 segons, per davant de Maria Beringues i Marta Cester.

Fotos Miquel Pera

Hardrock100: Kilian Jornet conquesta el seu pòquer de victòries de forma èpica

0

La Hardrock 100 Endurance Run és una de les meves curses preferides i que més m’apassionen. És salvatge, tècnica i en l’alçada, on m’obliga a donar el millor de mi”. Kilian Jornet.

Si ja ho havíem vist tot, aquest cop ni una luxació a l’espatlla ha pogut amb el bo d’en Kilian Jornet per a emportar-se la seva quarta victòria consecutiva a la mítica prova nord-americana, de 162 quilòmetres i 10.375m de desnivell positiu, i petonejar la roca de Silverton com marca la tradició després de 24 hores, 22 minuts i 32 segons.

El corredor català encapçalaria ben aviat la cursa junt amb el basc Iker Karrera, formant una preciosa dupla durant una quarantena de milles. Però els problemes estomacals de Karrera l’obligarien a parar durant més d’una hora a l’avituallament d’Ourey (milla 40) i es despenjaria de Kilian deixant pas als nord-americans Joe Grant i Mike Foote, que s’han bregat per liderar la cursa durant tot el recorregut. Tot i això, Karrera aconseguiria una magnifica sisena posició general (27:19:05).

Poc després de la milla 42, Kilian patia una caiguda que li produiria una luxació a l’espatlla, que ell mateix es recol·locaria. Atès pels metges de cursa i veient que no era molt greu, decidia continuar. L’aferrissada lluita per la victòria entre Grant, Foote i Jornet també serà recordada com una de les més emocionants, on les diferències entre ells no ha estat superior als cinc minuts durant prop de cinquanta milles. Però en l’última pujada a Bear Creek i a falta d’onze milles pel final, Kilian Jornet deixaria enrere a Foote –el més incisiu- i a Grant, que ja perdia més de disset minuts del capdavant, per guanyar en solitari i ampliar la seva llegenda.

TOP 3 HOMES

  1. Kilian Jornet (24:22:32)
  2. Mike Foot (24:55:28)
  3. Joe Grant (25:38:00)

Kilian at downhill with shoulder tapped

Posted by Ski & run on Samstag, 15. Juli 2017

En l’apartat femení, la francesa Caroline Chaverot està realitzant una autèntica exhibició i es reafirma com la millor corredora d’ultratrail del moment. No només ha liderat de cap a cap de forma brillant sinó que sempre s’ha mantingut entre els sis primeres posicions de la general, tot i perdre’s durant prop d’una hora. La francesa no ha donat cap opció a les seves rivals, la nord-americana de Colorado Darcy Piceu i la també francesa Nathalie Mauclair.

TOP 3 DONES

  1. Caroline Chaverot (28:31:50)
  2. Darcy Piceu (29:22:37)
  3. Nathalie Mauclair (30:34:25)

Hardrock 100, una prova emblemàtica

La Hardrock 100 Endurance Run (Colorado, USA) és, sense dubte, una de les curses de 100 milles més emblemàtiques i exigents dels Estats Units, considerada com una de les més difícils del món. No tant sols per la seva duresa, on des de la seva creació al 1992 s’ha cancel·lat en dues ocasions –per neu i per foc- si no també per la dificultat de participar-hi, ja que només 140 corredors escollits per sorteig hi poden prendre part.

Els fundadors de la prova la crearen per honrar la gent que treballava a les profundes mines de la muntanya. La cursa discorre en gran part per sobre dels 3.300m d’altitud a través de la carena muntanyenca de San Juan –una de les parts de Les Rocalloses més conegudes pels escaladors- coronant fins a 13 cims de més de 3.700m, passant pel Handies Peak (4.218m) com a punt culminant. També cal tenir present que cada any es canvia el sentit del recorregut.

Foto portada (c) Irunfar

EUFÒRIA DELS CIMS (233km D+20.000m): El recorregut més extrem d’Andorra Ultra Trail. Crònica personal de Miquel Pera

0

La parella formada per Nahuel Passerat i Julián Morcillo (Les Crêtes) es feien amb el triomf de la cursa més extrema de l’Andorra Ultra Trail amb un temps de 68 hores i 49 minuts. Més que una cursa, una aventura de 233 quilòmetres a través de l’Andorra més salvatge, coronant fins a 37 punts per sobre dels 2.500m d’alçada. La duresa del recorregut s’evidencia amb la quantitat de finishers, on només 58 dels 90 parelles participants van arribar a cercar l’arribada d’Ordino.

La parella formada per Miquel Pera i Albert Vilardell (La Polla Records) decidien abandonar després de recórrer prop de 142 quilòmetres. Tot i això, ens expliquen la seva experiència:

Eufòria dels Cims no és una cursa de muntanya. És un ral·li d’alta muntanya. Una prova alpinística no aconsellable per aquells que vulguin córrer. La principal dificultat és a nivell tècnic, amb el pas per multitud de crestes, tarteres i desnivells de vertigen que inclús, en alguns punts, et fan anar a quatre grapes. Cal estar avesat a aquest tipus de terreny i ser força ràpid en la seva progressió, ja que les hores passen molt ràpidament per superar una mínima distància. A la dificultat tècnica també cal afegir la interpretació del track GPS, ja que moltes vegades no hi ha camí i has de trobar la teva manera més ràpida i eficaç per arribar al següent punt. La primera base de vida, situada a Arcalís (km50) està molt ben situada per adonar-te en quin tipus de cursa t’has ficat i valorar si realment ets al lloc indicat. Tot i la seva dificultat, Eufòria és pràcticament la perfecció feta realitat, amb uns paratges impressionants. Ara que ja sabem del pa que s’hi menja, caldrà tornar l’any que ve per tancar el cercle”.

Fotos: Miquel Pera

Buff®Epic Trail Aigüestortes 2017: Barruera acollirà prop d’un miler de corredors

0

Prop d’un miler de participants tornaran a gaudir, el proper cap de setmana, d’ una nova edició de la Buff® Epic Trail Aigüestortes. El poble de Barruera (Alta Ribagorça) serà l’epicentre de l’esdeveniment per quart any consecutiu, enguany enmarcat dins la BUFF® Mountain Festival de la Vall de Boí que oferirà al visitant activitats a l’aire lliure.

La prova estrella tornarà a ser la modalitat ultratrail. L’espectacular traçat de 105 quilòmetres i 7.950 metres de desnivell positiu recorrerà paisatges de singular bellesa a cavall entre l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, fent una lleugera incursió dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. Entre els corredors més destacats trobem a Jordi Casadellà, Marc Puig, Victor Bernard, Jon Ugarte o Jaume Folguera, i peces puntals de l’equip patrocinador com Pau Bartoló, Ernest Ausiró i Gerard Morales. La participació d’ Eugeni Roselló serà dubte fins a última hora. En fèmines Judith Franch i Leire Martínez semblen, a priori, les que més possibilitats tenen per pujar dalt del podi. La victòria en aquesta edició valdrà pel títol Skyrunning National Championship Ultra de la ISF (International Skyrunning Federation).

El programa de la BUFF® Epic Trail Aigüestortes es completarà amb la BUFF® Epic Trail 42K, puntuable per a les Migu Run Skyrunner World Series, i ja en la jornada dominical per la BUFF® Epic Trail 21K.