Marc Pinsach bat el rècord d’ascens a l’Aneto

0

El corredor de Dynafit Marc Pinsach (Cassà de la Selva, 1989) va batre ahir dimecres el rècord d’ascens al cim més alt dels Pirineus, l’Aneto (3.404m), partint de la localitat de Benasque i marcant un nou registre de 2h20’15”.

Pinsach ha batut el rècord que, fins a dia d’ahir, estava en possessió del pare del trailrunning català Kiku Soler a l’any 1999 en la desaparescuda Maratón Nike Aneto Xtrem que va establir 2h21’11” fins l’avant-cim, just abans del pas de Mahoma. Precissament la ruta escollida pel repte ha estat la d’aquesta marató, amb inici a Benasque i ascens per la vall de Corones, cobrint un recorregut de 37,6 quilòmetres i 2.250m de desnivell positiu en un temps total de 3h55’44”.

“És un rècord que tenia la seva gràcia perquè significava competir contra una altra generació. A nivell personal, suposava un repte esportiu molt especial perquè competia contra un esportista que va establir el rècord fa 20 anys, un atleta de referència en plenitud esportiva”.

Aneto, 2h20'15''

❗New Record❗ Benasque-Aneto 2h20'15''⏱Resseguint el camí del Quicu Soler a la Marató de l'Aneto dels anys '90 ahir vaig pujar i baixar a l'Aneto des de Benasque en 3h55'44''. Per fer-ho complert em va faltar baixar 3' més ràpid i poder batre el temps de pujada i baixada, però aquella generació també estaven molt forts i corrien molt ràpid. A part, em va tocar lluitar contra els efectes del canvi climàtic havent d'usar grampons sobre el gel viu de la gelera de l'Aneto i no podent baixar de culs sobre la neu que ja no hi ha a la gelera de Coronas. Però cada generació li toca afrontar les dificultats que se li presenten sense excuses i sabent-se adaptar. Preparem un documental pel mes d'Octubre!Siguiendo la estela de Quico Soler en el Maratón del Aneto de los años '90 ayer subí i bajé del Aneto des de Benasque en 3h55'44''. Para que todo saliera redondo me faltó bajar 3' más rápido y poder batir el tiempo de subida y bajada, pero la verdad es que aquella generación también estaban muy fuertes y corrían muy rápido. Además me toco luchar contra los efectos del cambió climático teniendo que usar crampones sobre el hielo azul del glaciar del Aneto y no poder bajar deslizándome por el ya inexistente glaciar de Coronas. Pero cada generación tiene que afrontar las dificultades que se le presentan sin excusas y sabiéndose adaptar. Estamos preparando un documental que se estrenará en Octubre.Project Partners: Olympus Europe LymbusSponsors: Dynafit – Costa Brava Pirineu de Girona – Flectomin – Cébé

Posted by Marc Pinsach Rubirola on Donnerstag, 10. August 2017

 

Tot i això, Marc Pinsach no va poder establir el rècord de pujada i baixada, marcat pel propi Kiku Soler el mateix 1999 en 3h52’14”. “Aquella generació també estaven molt forts i corrien molt ràpid. A part, em va tocar lluitar contra els efectes del canvi climàtic havent d’usar grampons sobre el gel viu de la gelera de l’Aneto i no podent baixar de culs sobre la neu que ja no hi ha a la gelera de Coronas. Però cada generació li toca afrontar les dificultats que se li presenten sense excuses i sabent-se adaptar”. 

Foto portada (c) Lymbus

Neix el Trailsacabra, terra de bandolers

0

El proper 1 d’octubre es celebrarà la primera edició del Trailsacabra. Un esdeveniment que permetrà conèixer els indrets més amagats, cingleres i raconades de somni del Parc Natural de les Guilleries Savassona i el Collsacabra i que va ser freqüentat per bandolers durant el segle XVII.

La cursa tindrà la seva sortida a Amer i arribada a Tavertet i oferirà fins a tres modalitats:

El Trailsacabra serà la prova reina amb un recorregut lineal de 45 quilòmetres i 2.900m de desnivell positiu a través de cinc municipis i tres comarques, i es realitzarà de forma individual.

El Teamsacabra tindrà el mateix recorregut que l’anterior però en equips de dos a quatre participants, que podran córrer junts simultàniament o per relleus.  El recorregut s’ha dividit en quatre trams d’uns deu quilòmetres i amb tres punts de transició on cada equip podrà fer els relleus.

La Trailvertet tindrà la sortida i arribada a Tavertet, amb un recorregut circular de 13 quilòmetres i 1.000m de desnivell positiu d’autèntic vertígen.

Per a més informació: www.trailsacabra.cat

Ultra Trail Valls d’Àneu 2017: Crònica d’un desenllaç inesperat. Alberto Vinagre, Genís Zapater i Tina Bes campions

0

«No es pot dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat».

I ben bé es podria aplicar aquesta dita tant catalana després de veure el que va passar en el desenllaç de l’ Ultra Trail Valls d’Àneu del passat cap de setmana. El matadeperenc Genís Zapater (Ski Club Camprodon SE), que havia realitzat una cursa meteòrica durant pràcticament tota la cursa, se li va fer massa llarga en la part final -acusada per problemes als peus- i va veure com Alberto Vinagre (AE Diedre), molt més rodat en aquestes distàncies, li donava caça a falta de dos quilòmetres pel final. Tot i això, i en un acte generós, va cedir l’entrada triomfal a Zapater proclamant-se campions ex-aequo amb un temps de 16h42’07” sumant així una victòria de prestigi en el seu palmarés.

Alberto Vinagre i el basc Íñigo Oñate (Manuel Iradier) havien protagonitzat un interessant frec a frec alternant-se en les posicions durant uns 70 quilòmetres del recorregut, aprofitant a més la retirada prematura de grans corredors com Álex Colomina, que fins a Isil sovintejava les primeres posicions. Finalment, el basc no podia seguir les fortes embestides de Vinagre i es conformava amb la tercera posició amb un temps de 17h25’58”.

La baixa d’última hora de Hillary Allen, una de les grans candidates al triomf, donava via lliure a Tina Bes (Club Esquí Girona SE) per realitzar una cursa sublim per les muntanyes de les Valls d’Àneu i guanyar amb autoritat amb un temps de 18h44’40”, a més de creuar l’emocionant arribada d’Esterri d’Àneu en setena posició de la general. La gironina, al igual que Zapater, ha dominat amb claredat i mica en mica enxamplava la distància amb les seves perseguidores. Només la basca Aitziber Osinalde ha pogut seguir una mica la seva estel·la, però abandonaria al Port de la Bonaigua per problemes estomacals. Sara Codina (CE Sant Vicenç Castellet) i Marta Batalla (AAEET Valls) han ocupat el segon i tercer esglaó del podi amb un temps de 24h51 i 26h01″ respectivament.

La quarta edició de l’ Ultra Trail Valls d’Àneu ha tingut un total de 64 finishers dels 143 corredors que van prendre la sortida, dada que mostra la dificultat i l’envergadura que suposa finalitzar aquesta prova.

Fotos (c) Ramón Ferrer

ULTRA TRAIL VALLS D’ÀNEU 2017 (UTVA): Només apte per a qui vulgui gaudir del nostre Pirineu. Novetats i favorits

0

Ultra Trail Valls d’Àneu celebrarà el proper cap de setmana la seva quarta edició convertida ja en una referència de les curses d’ultradistància del nostre país. Una edició que arriba plena de novetats que la faran créixer com a esdeveniment i, sobretot, en seguretat. Tot i això, la “indòmita” seguirà mostrant el terreny més salvatge i exigent de les Valls d’Àneu. Un cop més, serà puntuable pels circuits de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència de la FEEC i del circuit AlpinUltras.

La principal novetat serà l’hora de la seva sortida, que tindrà lloc a mitjanit de dissabte. El recorregut s’allarga una mica, passant dels 92 als 96 quilòmetres i 7.200m de desnivell positiu. El canvi es dilata sobretot en la part final, on des de els Tres Estanys ja no es baixarà a Sartari i la vall d’Unarre, sinó que s’anirà cap als Estanys de Mascarida i es resseguirà la Serra de Campirme fins a fer el descens cap a Burgo i Escalarre. En quant a la cursa de resistència (CRVA), de 53 quilòmetres i 3.200m de desnivell positiu, sortirà el matí de dissabte des del Port de la Bonaigua i aprofitarà el mateix traçat que la UTVA.

Galeria fotogràfica (c) Ultres Catalunya 2016, premeu l’enllaç.

ELS FAVORITS

L’Ultra Trail Valls d’Àneu tindrà un bon grapat de corredors –més de 150- amants de recorreguts 100% alpins i exigents. Hi faltaran alguns, com Nahuel Passerat, Nerea Martínez i Tito Parra que són baixa d’última hora, però aquests són els que creiem que estaran lluitant per les primeres posicions:

Jaume Folguera: Les seves últimes dues participacions s’han saldat amb dos segones posicions. Amant dels recorreguts d’alta muntanya, serà un dels màxims favorits.

Álex Colomina: El corredor de L’Hospitalet, recent fitxatge del Team Raidlight España, va haver d’abandonar al passat Campeonato de España Ultratrail FEDME per un esguinç al turmell. Esperem la seva millor versió en un ultratrail que ja va guanyar a l’any 2014 junt amb Tito Parra i Salvador Calvo.

Toti Bes: El gironí sempre parteix com a favorit en les proves que participa. Guanyador del Trail Ulldeter del passat mes de juny i de Els Bastions al 2016. Haurà de donar el millor de si mateix si vol pujar dalt del podi.

Emili Rafecas: Guanyador a UT Les Fonts d’enguany, ja va aconseguir una sisena posició al 2016.

Isaac Riera: No creiem que sigui un terreny favorable pel jove corredor de Coreevo, tot i que ho compensa amb la seves ganes i la rauxa. Bon test d’aprenentatge per a ell.

Hillary Allen: La nord-americana arriba amb un estat de forma molt bo, amb una victòria a la UltraSkymarathon Madeira, una tercera posició a Transgrancanaria i una quarta a Vanoise. Es preveu una disputa força interessant amb Nerea. Joventut contra veterania.

Aitziber Osinalde: La corredora basca, guanyadora de la recent G2 Haundiak, arriba a una prova que per distància li pot anar força bé. Veurem com es desenvolupa en un terreny més tècnic i alpí.

Tina Bes: Se l’ha vist molt poc en competició –segona a Trail Ulldeter- i el seu desenvolupament en una cursa d’aquestes característiques és tota una incògnita. A l’igual que el seu germà, parteix com a favorita allà on va, però caldrà veure si el seu nivell és el de fa uns anys, on va ser capaç de pujar al podi a CCC (2a 2014) i TDS (2a 2015).

Sara Codina: El 2016 va ser un any molt productiu per a Codina, amb podis amb pràcticament totes les competicions que va disputar. Les dues participacions a UTVA (4a 2016 i 3a 2015) li aporten prou experiència com per lluitar per un lloc al podi.

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

Així vam viure la nostra experiència com a participants en la passada edició 2016:

CRÒNICA PERSONAL Ultra Valls d’Àneu: La bellesa feta perfecció

ULUDAG ULTRA (77-51-21-11k): L’aventura turca de Pau Capell i Ernest Crespo

0

El cap de setmana passat es va celebrar la primera edició de la Uludag Ultra, al nord-oest de Turquía. Allà hi va ser presents els catalans Pau Capell i Ernest Crespo, on van aconseguir la primera i quarta posició en la prova de 50,5km i 3.260m de desnivell positiu.

Recorregut de la Uludag Ultra50

Tot i ser la primera edició “han aconseguit realitzar un esdeveniment espectacular amb una organització modesta. Ha estat una de les millors experiències de la meva vida “, ens explica Pau Capell.

Un recorregut força exigent

El Ulu Dag (en turc significa “muntanya gran”) és una muntanya de la província de Bursa, al nord-oest de Turquía, amb una alçada de 2.543m. Les quatre modalitats de cursa transcorren al seu voltant, en un entorn ric de flora i fauna.

“La nostra cursa prenia la sortida al poble de Zeyniler, a les faldes de la muntanya, en un recorregut força ràpid en els primers vint quilòmetres on visites els pobles turcs de Cumalıkızık, Hamamlıkızık i Saitabat. A partir d’aquí el terreny canvia totalment i realitza un ascens exigent al Ulu Dag passant per zones nevades i llacs d’alta muntanya realment preciosos i en un terreny que m’hi sento còmode. A l’arribar al cim, amb la bandera turca com a colofó, firmem en una llibreta per deixar constància del nostre pas i comencem un continu puja-baixa semblant a la Serra del Cadí fins cercar l’arribada situada a Kurbağakaya, a l’estació del telesfèric”. 

Fotos: Ernest Crespo

Trail Vielha-Molières 3010: Retorn als orígens. Nil Bacardit i Marta Riba triomfen en la primera edició

0

A l’any 2000 i sota la batuta dels germans Bohigas -No Limit-, l’ Alpin Running Meeting prenia el relleu de la desaparescuda Aneto X-Treme Marathon i iniciava els primers passos de les curses per alta muntanya a Catalunya amb una prova exigent que ascendia al Tuc de Molières des de la mateixa capital de la Val d’Aran: la X-Treme Marathon.

Pràcticament dues dècades després, el Centre Trail Val d’Aran recupera aquesta mítica prova com a Trail Vielha-Molières 3010 amb un èxit rotund, amb una participació de 700 corredors entre les dues distàncies de marató i mitja marató.

El catalans Nil Bacardit i Marta Riba s’alçaven amb la victòria a la modalitat marató, de 40 quilòmetres i 4.000m de desnivell positiu, després de 6 hores i 25 minuts i 7 hores i 36 minuts respectivament. Un temps prou elevat com per mostrar la duresa del recorregut, coronant fins a cinc cims de més de 2.000m amb el Tuc de Molières (3.010m) com a punt culminant; però d’igual bellesa, com el pas per les crestes de Letassi, els prats alpins a Aubas, llacs com l’ Estanh des Pois o espais naturals com l’Artiga de Lin. Josep Cuadrat i Sofia García ocuparien la segona posició del podi, mentre que Asier Alonso i Núria Ferrer ho farien en tercera posició.

La mitja marató, de 21 quilòmetres i 1.600m de desnivell positiu, aprofitava part del recorregut de la marató coronant fins a quatre cims de més de 2.000m. Un itinerari més ràpid que ha tingut una aferrissada lluita per la victòria entre Antonio Alcalde i Marc Pinsach, entrant el primer victoriós en 2 hores, 6 minuts i 43 segons amb una mínima diferència de 24 segons respecte Pinsach. L’esquiador olímpic Imanol Rojo ha ocupat la tercera posició. En fèmines, Gemma Arenas s’ha emportat el triomf després de 2 hores, 48 minuts i  45 segons, per davant de Maria Beringues i Marta Cester.

Fotos Miquel Pera

Hardrock100: Kilian Jornet conquesta el seu pòquer de victòries de forma èpica

0

La Hardrock 100 Endurance Run és una de les meves curses preferides i que més m’apassionen. És salvatge, tècnica i en l’alçada, on m’obliga a donar el millor de mi”. Kilian Jornet.

Si ja ho havíem vist tot, aquest cop ni una luxació a l’espatlla ha pogut amb el bo d’en Kilian Jornet per a emportar-se la seva quarta victòria consecutiva a la mítica prova nord-americana, de 162 quilòmetres i 10.375m de desnivell positiu, i petonejar la roca de Silverton com marca la tradició després de 24 hores, 22 minuts i 32 segons.

El corredor català encapçalaria ben aviat la cursa junt amb el basc Iker Karrera, formant una preciosa dupla durant una quarantena de milles. Però els problemes estomacals de Karrera l’obligarien a parar durant més d’una hora a l’avituallament d’Ourey (milla 40) i es despenjaria de Kilian deixant pas als nord-americans Joe Grant i Mike Foote, que s’han bregat per liderar la cursa durant tot el recorregut. Tot i això, Karrera aconseguiria una magnifica sisena posició general (27:19:05).

Poc després de la milla 42, Kilian patia una caiguda que li produiria una luxació a l’espatlla, que ell mateix es recol·locaria. Atès pels metges de cursa i veient que no era molt greu, decidia continuar. L’aferrissada lluita per la victòria entre Grant, Foote i Jornet també serà recordada com una de les més emocionants, on les diferències entre ells no ha estat superior als cinc minuts durant prop de cinquanta milles. Però en l’última pujada a Bear Creek i a falta d’onze milles pel final, Kilian Jornet deixaria enrere a Foote –el més incisiu- i a Grant, que ja perdia més de disset minuts del capdavant, per guanyar en solitari i ampliar la seva llegenda.

TOP 3 HOMES

  1. Kilian Jornet (24:22:32)
  2. Mike Foot (24:55:28)
  3. Joe Grant (25:38:00)

Kilian at downhill with shoulder tapped

Posted by Ski & run on Samstag, 15. Juli 2017

En l’apartat femení, la francesa Caroline Chaverot està realitzant una autèntica exhibició i es reafirma com la millor corredora d’ultratrail del moment. No només ha liderat de cap a cap de forma brillant sinó que sempre s’ha mantingut entre els sis primeres posicions de la general, tot i perdre’s durant prop d’una hora. La francesa no ha donat cap opció a les seves rivals, la nord-americana de Colorado Darcy Piceu i la també francesa Nathalie Mauclair.

TOP 3 DONES

  1. Caroline Chaverot (28:31:50)
  2. Darcy Piceu (29:22:37)
  3. Nathalie Mauclair (30:34:25)

Hardrock 100, una prova emblemàtica

La Hardrock 100 Endurance Run (Colorado, USA) és, sense dubte, una de les curses de 100 milles més emblemàtiques i exigents dels Estats Units, considerada com una de les més difícils del món. No tant sols per la seva duresa, on des de la seva creació al 1992 s’ha cancel·lat en dues ocasions –per neu i per foc- si no també per la dificultat de participar-hi, ja que només 140 corredors escollits per sorteig hi poden prendre part.

Els fundadors de la prova la crearen per honrar la gent que treballava a les profundes mines de la muntanya. La cursa discorre en gran part per sobre dels 3.300m d’altitud a través de la carena muntanyenca de San Juan –una de les parts de Les Rocalloses més conegudes pels escaladors- coronant fins a 13 cims de més de 3.700m, passant pel Handies Peak (4.218m) com a punt culminant. També cal tenir present que cada any es canvia el sentit del recorregut.

Foto portada (c) Irunfar

EUFÒRIA DELS CIMS (233km D+20.000m): El recorregut més extrem d’Andorra Ultra Trail. Crònica personal de Miquel Pera

0

La parella formada per Nahuel Passerat i Julián Morcillo (Les Crêtes) es feien amb el triomf de la cursa més extrema de l’Andorra Ultra Trail amb un temps de 68 hores i 49 minuts. Més que una cursa, una aventura de 233 quilòmetres a través de l’Andorra més salvatge, coronant fins a 37 punts per sobre dels 2.500m d’alçada. La duresa del recorregut s’evidencia amb la quantitat de finishers, on només 58 dels 90 parelles participants van arribar a cercar l’arribada d’Ordino.

La parella formada per Miquel Pera i Albert Vilardell (La Polla Records) decidien abandonar després de recórrer prop de 142 quilòmetres. Tot i això, ens expliquen la seva experiència:

Eufòria dels Cims no és una cursa de muntanya. És un ral·li d’alta muntanya. Una prova alpinística no aconsellable per aquells que vulguin córrer. La principal dificultat és a nivell tècnic, amb el pas per multitud de crestes, tarteres i desnivells de vertigen que inclús, en alguns punts, et fan anar a quatre grapes. Cal estar avesat a aquest tipus de terreny i ser força ràpid en la seva progressió, ja que les hores passen molt ràpidament per superar una mínima distància. A la dificultat tècnica també cal afegir la interpretació del track GPS, ja que moltes vegades no hi ha camí i has de trobar la teva manera més ràpida i eficaç per arribar al següent punt. La primera base de vida, situada a Arcalís (km50) està molt ben situada per adonar-te en quin tipus de cursa t’has ficat i valorar si realment ets al lloc indicat. Tot i la seva dificultat, Eufòria és pràcticament la perfecció feta realitat, amb uns paratges impressionants. Ara que ja sabem del pa que s’hi menja, caldrà tornar l’any que ve per tancar el cercle”.

Fotos: Miquel Pera

Buff®Epic Trail Aigüestortes 2017: Barruera acollirà prop d’un miler de corredors

0

Prop d’un miler de participants tornaran a gaudir, el proper cap de setmana, d’ una nova edició de la Buff® Epic Trail Aigüestortes. El poble de Barruera (Alta Ribagorça) serà l’epicentre de l’esdeveniment per quart any consecutiu, enguany enmarcat dins la BUFF® Mountain Festival de la Vall de Boí que oferirà al visitant activitats a l’aire lliure.

La prova estrella tornarà a ser la modalitat ultratrail. L’espectacular traçat de 105 quilòmetres i 7.950 metres de desnivell positiu recorrerà paisatges de singular bellesa a cavall entre l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, fent una lleugera incursió dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. Entre els corredors més destacats trobem a Jordi Casadellà, Marc Puig, Victor Bernard, Jon Ugarte o Jaume Folguera, i peces puntals de l’equip patrocinador com Pau Bartoló, Ernest Ausiró i Gerard Morales. La participació d’ Eugeni Roselló serà dubte fins a última hora. En fèmines Judith Franch i Leire Martínez semblen, a priori, les que més possibilitats tenen per pujar dalt del podi. La victòria en aquesta edició valdrà pel títol Skyrunning National Championship Ultra de la ISF (International Skyrunning Federation).

El programa de la BUFF® Epic Trail Aigüestortes es completarà amb la BUFF® Epic Trail 42K, puntuable per a les Migu Run Skyrunner World Series, i ja en la jornada dominical per la BUFF® Epic Trail 21K.

ANDORRA ULTRA TRAIL 2017: LA PRÈVIA

0

Molt ha plogut d’aquella primera edició de l’ Andorra Ultra Trail Vallnord, a l’any 2009. Un esdeveniment que ha crescut exponencialment en tots els sentits i s’ha convertit en un dels certamens de trailrunning més importants del món. Enguany més de 2.800 corredors de 49 països diferents, atrets per la bellesa de les muntanyes andorranes, disputaran alguna de les sis proves que ofereix la organització, amb el poble d’Ordino com a epicentre.

A ritme de batucada, dimecres engegarà la seva novena edició amb la novetat d’enguany. La Eufòria dels Cims, de 233 quilòmetres i 20.000m de desnivell positiu, per parelles i sense marcatge específic, durà als participants a mostrar la seva resistència i habilitat en l’ús de GPS. El francès Nahuel Passerat, actual campió de la Ronda dels Cims, farà parella amb Julián Morcillo i es congratulen com els principals favorits a batre. Altres parelles a destacar seran els txecs Pavel Paloncy -doble subcampió de la Spine Race- i Filip Silar, o els alemanys Tom Zechmeister i Julia Böttger com a equip mixte. Entre els corredors catalans destaquem, entre d’altres, l’experiència d’Arnau Julià, Salvador Vilalta, Esteban Monje, Sergi Cots o Lluis Ruiz.

La Ronda dels Cims, de 170 quilòmetres i 13.500m de desnivell positiu, donarà el tret de sortida el divendres al matí amb l’aurèola d’estar considerada com una de les deu proves més dures del món. El seu recorregut traça una volta quasi perfecte al país, coronant 16 pics o colls de més de 2.400m d’alçada, amb el Pic de Comapedrosa com a punt culminant (2.942m). En categoria masculina es presenta, a priori, un interessant duel entre el francès Antoine Guillón i l’italià Nicola Bassi. En dones, la italiana Lisa Borzani defensarà el triomf aconseguit l’any passat davant corredores com Nerea Martínez o la nord-americana Missy Gosney.

La Mític, de 112 quilòmetres i 9.700m de desnivell positiu, sortirà dels carrers d’Ordino el mateix divendres a les deu de la nit i també realitza una volta al país coronant, com la seva germana gran, el cim del Comapedrosa. En comparació a la Ronda dels Cims, el desnivell es comprimeix en menys quilòmetres i la converteixen en un autèntic trencacames. Si les cames no donen per completar el repte, l’organització dóna la possibilitat de finalitzar a les Bordes d’Envalira (77km) o a Margineda(44km) i rebre el diploma corresponent. Lluís Sanvicente i Sebas Sánchez, junt amb Aida Fornieles -actual guanyadora de la Celestrail- es perfilen com els grans favorits a la victòria. Entre els corredors catalans destaquem la participació de Carles Sánchez, David Preñanosa, Jordi Marco, David Liesa, Ruben Cruz o Adolfo Aguiló.

A mitjanit de dissabte arrencarà la Celestrail, de 83 quilòmetres i 5.000m de desnivell positiu, transcórre pel cor d’Andorra en un terreny força ràpid i corrible. És per aquesta característica que el ventall de favorits s’obre, encara que destaquem la participació del portugués Armando Teixeira i Salvador Marco com a màxims aspirants al podi final. En aquesta prova també hi haurà la possibilitat de finalitzar a Prat Gran (44km) i rebre el merescut reconeixement.

El matí de dissabte es disputarà la Marató dels cims, de 42,5 quilòmetres i 3.000m de desnivell positiu, i la Solidaritrail de 10 quilòmetres en la jornada dominical tancaran aquesta edició.

Oriol Antolí, kàiser a la Wibolt alemanya

0

El corredor terrassenc de trenta-tres anys Oriol Antolí, es va proclamar vencedor d’una de les curses de llarga distància més llargues d’Europa, la WiBolt alemanya (Wiesbaden-Bonn) de 555 quilòmetres i 19.000 metres de desnivell positiu. Antolí va ser el més ràpid d’entre els vint-i-dos participants i va creuar la línia d’arribada amb un temps de 135 hores i 59 minuts, quatre hores menys que l’alemany Jürgen Schneider, únics dos corredors que van completar el recorregut. Aquesta va ser la seva arribada triomfal:

“La WiBolt 555k és la germana gran de la 320k, que es ve celebrant des de fa cinc anys. El recorregut parteix de Rolands Bogen, a les proximitats de Bonn, i baixa per la llera esquerra del riu Rin fins a Bingen pel sender de gran recorregut Rheinburgenweg, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i en el que destaquen els més de vint castells i fortaleses que trobem pel camí. Després realitza un tram de més de cinquanta quilòmetres fins a enllaçar amb el sender de gran recorregut Rheinsteig, que ens portaria de Wiesbaden a Bonn, on predomina el terreny vinícola com el de Rheingau i camins més rocosos, tot i que en general combina amb terreny de baixa muntanya i boscos força ombrívols”. 

Val a dir que, per participar a aquest brutal repte, només es pot a través d’invitació i presentant un currículum amb experiència en aquest tipus de proves. “La meva participació a la WiBolt va ser per casualitat, ja que buscava una prova de llarga distància tipus Tor des Geants i la vaig trobar a través d’una pàgina web. Em va atraure molt la idea de fer una cosa diferent i conèixer llocs nous”. Oriol Antolí ha finalitzat proves de gran envergadura com el Tor des Géants, l’Echappee Belle o l’Ultra-Trail du Montblanc.

Fotos (c) Oriol Antolí

La Garmin Team Trail compleix amb les espectatives

0

La primera edició de la Garmin Team Trail, celebrada el passat cap de setmana, va complir amb escreix les espectatives creades i li veiem una bona projecció per davant. Organitzar una cursa de llarga distància de més de dos-cents quilòmetres no és gens fàcil. L’empresa de l’event, a càrrec de RPM-MKTG, va demostrar la seva experiència i professionalitat i va deixar el llistó ben alt cuidant fins a l’últim detall, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar.

Punts a favor: Per damunt de tot destaquem la seguretat. Cada creuament de carretera regulat per un membre de seguretat, el corredor controlat via geolocalitzador, el control de material als atletes en cada punt d’inici d’etapa són aspectes que li donen un valor molt positiu.

Punts a millorar: Potser el marcatge en alguns trams s’hauria de reforçar, tot i que entenem que el pas per les proximitats de nuclis habitats sigui un handicap.

El Buff Pro Team, guanyadors

En quant a la competició, el equip Buff Pro Team format per Gerard Morales, Pau Zamora, Yeray Duran i Ernest Ausiró van complir la seva condició de favorits completant els 200 quilòmetres entre Castellar de N’Hug i Sant Cugat del Vallès amb un temps de 17 hores 51 minuts i 20 segons i inscriuen així el seu nom com els primers guanyadors de la Garmin Team Trail.

La calor va ser la gran protagonista, castigant severament als més de tres-cents participants repartits en 90 equips. Gonzalo Pedroche va ser l’únic participant que va completar el recorregut sencer en la categoria SOLO després de 29 hores i 19 minuts.

La Garmin Team Trail, amb més de tres-cents corredors, travessarà Catalunya de nord a sud

0

La Garmin Trail Team arriba el proper cap de setmana per omplir un buit en quant a les curses de muntanya de llarga distància del nostre pais. La novetat serà fer-ho en format non-stop per relleus i en equips de dos, tres o quatre corredors, tot i que també es podrà fer en solitari. En aquesta primera edició comptarà amb un total de 321 participants, on 72 equips estaran formats per quatre corredors, sis conjunts tindran tres participants, tres equips seran amb dos corredors, mentre que un total de nou atletes ho faran en solitari. Entre els equips inscrits destaquen els del Buff Pro Team, format per corredors de nivell com Yeray Duran, Gerard Morales, Pau Zamora i Ernest Ausiró, i el Privylife by Àccura Running amb Miguel Ángel González, Isaac Torija, Isaac Riera i Tomàs López.

La singular prova recorrerà els 200 quilòmetres i 5.946m de desnivell positiu que separen les poblacions de Castellar de N’Hug i Sant Cugat del Vallès i travessarà el cor de Catalunya de nord a sud. Els participants hauran de realitzar el relleu corresponent en els punts establerts per la organització, com Bagà, Vallcebre, Avià, Puig-Reig, Sallent, Monistrol de Calders i Matadepera.

El circuit es dividirà en vuit etapes d’entre 20 i 30 quilòmetres i el temps màxim per completar-lo serà de 36 hores. L’itinerari enllaçarà les rutes més emblemàtiques de les comarques del Berguedà, Bages, Moianès i Vallès Occidental com el Camí dels Bons Homes, el Camí de les Ermites de Queralt, la Ruta de les Colònies del Parc Fluvial del Llobregat, la Ruta medieval de l’aigua de la Sèquia de Manresa o el Camí dels Monjos.

Podreu fer el seguiment on-line a través d’aquest enllaç.

Es preveuen altes temperatures durant el cap de setmana, així que s’aconsella als participants una bona hidratació i alimentació durant el transcurs de l’ultratrail. Aquí us recordem un interessant article al respecte:

Què menjar durant un ultratrail

VIDEO Els Bastions Ultra Trail 2017: La visió espectacular de Raul Alba

0

Un cop més, el nostre col·laborador Raul Alba ens porta a conèixer, des de dins, els valors paisatgístics dels ultratrails del nostre pais a través de la seva petita càmera. Aquest cop l’escenari va ser Els Bastions en la seva modalitat ultra (16è – 19h35’58”).

“La festa de Els Bastions d’aquesta edició no va ser completa del tot degut a l’anul·lació del tram del Pic d’Eina i Noucreus. Tot i això, el recorregut alpí és realment espectacular, aternant parts on ens aproximem als tres mil metres d’alçada amb boscos exhuberants en les parts més baixes. Tot i l’exigent desnivell a superar, hi ha moltes parts corribles i així ho demostra el temps empleat pels primers corredors. Els Bastions es mereix una nota ben alta en el seu conjunt, tant per la organització, com per avituallaments i voluntaris”.

Adrià Matas i Jone Urkizu regnen a Els Bastions

0

Ribes de Freser (Ripollès) va tornar a viure una gran festa del trailrunning amb la celebració de Els Bastions, amb una participació que va superar el miler de corredors. Una edició que va estar marcada, un cop més, per les inclemències meteorològiques que van obligar a la organització a modificar els recorreguts de les curses més llargues per prevenció –es va evitar la carena del Noucreus- i, en alguns trams, a neutralitzar el pas uns instants per aparell elèctric.

Adrià Matas (Training Trail Team) va donar la gran sorpresa en proclamar-se vencedor de la modalitat reina, la ultratrail, amb un temps de 11 hores 32 minuts i 56 segons per completar els 89 quilòmetres i 5.700m de desnivell positiu. I diem sorpresa perquè el desenllaç es va resoldre en els últims instants, on hi va haver un interessant colze a colze amb Benet Pous (Apòstols de Bacus) durant tot el recorregut: “En Benet no m’ho ha posat fàcil, és un corredor molt fort. L’estratègia de cursa m’ha sortit força bé, anant de menys a més i sabent que l’última baixada era força corredora i em podria deixar anar”. Si per alguna cosa destaca Els Bastions és per l’espectacularitat del seu traçat: “Les muntanyes de la Vall de Ribes t’atrapen i et donen una força especial. Et fan adonar el perquè t’agrada córrer i formar part d’aquest entorn”. Biel Martínez (Xendenguets) va completar el podi masculí amb un temps de 11h52”38”.

En categoria femenina, la corredora basca Jone Urkizu (Kulum Sport) va complir la seva condició de favorita i va dominar amb comoditat creuant la línia d’arribada amb 15 hores 18 minuts i 58 segons. La corredora d’Aizkoitia ja té un currículum destacable en proves exigents, amb victòries a Matxicots, Apuko Xtrem i Enkarterri o una tercera posició a Ultra Valls d’Àneu. Conchi Cubas (Guadatrail) i Mònica Guilera (CEP), amb 16h25’26” i 16h35’43” respectivament van completar el podi.

La modalitat Trail també va patir modificacions en el traçat i, com l’ultratrail, es va evitar el pas per la carena dalt del Nou Fonts i Nou Creus. Ernest Ausiró i Tina Bes va ser el grans vencedors en recórrer els 67km i 4.250m de desnivell positiu en 7h48’48” i 9h15’35” respectivament. Ja en la distància Marathon dominarien Biel Gomila i Judith Franch, mentre que a la modalitat Short ho farien Quim Magan i Elisenda Buscà.

Classificacions 2017

Fotografies Marta Bacardit Photography

ELS BASTIONS 2017: Prèvia. Novetats i principals favorits

0
(c) Jordi Santacana

Quan Emmona Ultra Trail anunciava la passada tardor que no hi hauria edició aquest 2017, totes les mirades es dirigien a l’altre gran esdeveniment de muntanya a la comarca del Ripollès, com és Els Bastions. I sense dubte ha estat la gran beneficiada, augmentant fins a prop de 1.100 participants entre les quatre modalitats de cursa que ofereix la organització. Així doncs, Ribes de Freser (Ripollès) tornarà a viure, el proper cap de setmana, una autèntica festa del trail.

La modalitat Ultra tornarà a ser el plat estrella i la que més canvis ha experimentat, passant dels 87 als 102 quilòmetres i un total de 6.768m de desnivell positiu. El recorregut serà igualment espectacular i permetrà als dos-cents participants coronar els principals cims de la vall de Ribes, com el Puigmal, Nou Fonts, Torreneules, Balandrau, Taga i la Covil entre d’altres. L’itinerari recorrerà en els primers quilòmetres les parts més elevades per temes de seguretat, evitant els passos més exposats durant la tarda-nit i ajudant a l’evacuació en cas de tempesta. Entre els principals favorits trobarem a Jordi Casadellà, Joan Salamaña, Adrià Matas, Jaume Folguera o Benet Pous, mentre que en l’apartat femení la basca Jone Urkizu parteix com a gran favorita al triomf en un grup on es presenten noms com Lluna Martí, Encarna Fernández i Mònica Guilera. La sortida es realitzarà a les sis del matí des del Pavelló Municipal.

Una hora més tard arrencarà la modalitat Trail, que també patirà algun canvi respecte l’edició anterior passant dels 65 als 76 quilòmetres i 5.511m de desnivell positiu. També coronarà els principals cims de la vall, amb la incorporació del Taga com a novetat. D’entre els tres-cents participants destaquem a Ernest Ausiró, David Liesa, Carles Sánchez, Eneko Aurrekoetxea i Tina Bes com a principals candidats al podi final.

La marató -49km i 2.885m de desnivell positiu- i, com a novetat d’enguany, la Short -27km i 1.454m de desnivell positiu- aglutinaran la resta de participants. Per arrodonir la jornada muntanyenca, també hi hauran curses infantils pels més menuts.

GALERIA FOTOS 2016 (c) Jordi Santacana

ZEGAMA AIZKORRI 2017. Resultats corredors catalans. Sheila Avilés i Jordi Gamito, els millors

0

La setzena edició de la Zegama-Aizkorri va ser de rècord. Aquest cop, i de forma excepcional, el bon temps va regnar per la bucòlica zona guipuscoana i això va permetre als corredors anar a un ritme més ràpid i amb més seguretat.

El noruec Stian Angermund-Vik va ser l’autèntic rei d’aquest any ja que, a més de vèncer en la prova vertical de divendres, va volar literalment pel tècnic traçat de la marató, trencant el rècord de Kilian Jornet i deixant-lo en 3 hores 45 minuts i 5 segons. El segon classificat va ser l’italià Marco de Gasperi i també va rebaixar en tres segons l’antic rècord (3h48’19”), mentre que el suís Marc Launstein va entrar en tercera posició amb un temps de 3h53’20”.

En categoria femenina, Maite Maiora va vèncer amb autoritat i també va establir un nou rècord, deixant-lo en 4 hores 34 minuts i 27 segons, pràcticament quatre minuts menys que el que va deixar Emanuela Brizio a l’any 2008. La italiana Silvia Rampazzo va entrar en segona posició amb 4h37’17”, mentre que la catalana Sheila Avilés va entrar a la història de la Zegama-Aizkorri aconseguint el tercer escalafó del podi després de 4h43’24”.

RESULTATS FINALS

Homes

  1. Stian Angermund-Vik (NOR) – 3h45’05”
  2. Marco De Gasperi (ITA) – 3h48’19”
  3. Marc Lauenstein (SUI) – 3h53’20”
  4. Aritz Egea (ESP) – 3h55’41”
  5. Adrien Michaud (FRA) – 3h56’33”

Dones

  1. Maite Maiora (ESP) – 4h34’27”
  2. Silvia Rampazzo (ITA) – 4h37’17”
  3. Sheila Avilés (ESP) – 4h43’24”
  4. Oihana Azkorbebeitia (ESP) – 4h47’38”
  5. Celia Chiron (FRA) – 4h48’09”

Resultats corredors catalans

Finalment, un total de 94 corredors catalans van tenir la sort de participar en aquesta emblemàtica cursa. A banda del podi aconseguit per Sheila Avilés, el millor corredor de casa nostra va ser en Jordi Gamito, que va creuar la línia d’arribada en tretzena posició. Fins a 21 atletes catalans van aconseguir baixar de les cinc hores, fet que els assegura la participació en la propera edició.

Trobareu tots els resultats dels corredors catalans participants a Zegama-Aizkorri 2017 en aquest enllaç.

Foto portada (c) Julen Ansola Irureta

ZEGAMA AIZKORRI 2017. Prèvia i llistat corredors catalans

0

 

El poble guipuscoà de Zegama es convertirà, el proper cap de setmana, en l’epicentre del trailrunning mundial. La seva marató homònima, que celebrarà la setzena edició i serà puntuable per a les Migu Run Skyrunning World Series un cop més, i afegida a la prova de Quilòmetre Vertical que cada cop guanya més adeptes, la Zegama-Aizkorri s’ha convertit en, potser, la millor cursa de muntanya del món. I no només per la quantitat de corredors de primera fila que tindrà la línia de sortida i que poques curses poden presumir, sinó també per un poble bolcat a tal esdeveniment i per l’espectacular recorregut travessant frondosos boscos, terreny enfangat que fa les delícies dels més exigents i que toca el cel coronant els cims d’Aratz, Aizkorri, Aitxuri i Andraitz.

Més de cent corredors catalans agraciats al sorteig

Disposar d’un dorsal per participar a Zegama-Aizkorri Maratoia s’ha convertit en pràcticament un impossible. Enguany, la organització va rebre un total de 8.767 sol·licituds per a tant sols 225 dorsals. Cal recordar que els 275 dorsals restants es reparteixen entre compromisos i atletes d’elit.

Fins a 101 corredors catalans tindran la sort de participar en l’edició d’enguany, que representa un 18,63% del total de participants. Aquí podeu descarregar el llistat complert de tots ells.

A falta de Kilian Jornet, sense clars favorits

Amb Kilian Jornet tornant de la seva aventura a l’Everest i sense Luis Alberto Hernando, la nòmina de favorits per pujar dalt del podi s’amplia i l’emoció estarà assegurada. Entre els millors trobem al suís Marc Lauenstein, que ja va aconseguir una sorprenent segona posició l’edició passada, Ismael Razga, Aritz Egea o Zaid Ait Malek. Entre els corredors de casas nostra trobem al balear Pere Rullan, tercer a l’edició 2015, Albert Pujol, Andreu Simón, Ferran SamperePere Aurell, Jordi Gamito o Dani Aguirre entre els nostres millors atletes.

En categoria femenina, Oihana Kortazar serà baixa d’última hora i no podrà mantenir la seva sinergia amb la prova basca, on va guanyar en les edicions 2011 i 2012. Però les que no hi faltaran a la cita seran les Emilie Forsberg, Anna Frost, Maite Maiora o Megan Kimmel. Des de Catalunya arribarà Ragna Debats després d’aconseguir la quarta posició a Transvulcania, i s’afegiran Eli Gordon, Laia Andreu i Sheyla Avilés com a corredores més destacades.

Foto portada (c) Marta Bacardit Photography

Gemma Avellí: “Guanyar la Camí de Cavalls ha estat una experiència inoblidable”

0

Gemma Avellí (Ass.Esp. Matxacuca) es va proclamar vencedora de la sisena edició de la Compressport Trail Menorca Camí de Cavalls, celebrada el passat cap de setmana a l’illa balear en una cita que va reunir més de 1.200 corredors. La bisbalenca va recórrer el tradicional Camí de Cavalls que dóna la volta a l’illa a través d’un preciós itinerari de 185 quilòmetres en un temps rècord de 24 hores 46 minuts i 45 segons. D’aquesta manera supera l’anterior rècord establert per Laia Díez, que enguany va haver d’abandonar pel desgast acumulat a la Marathon des Sables tant sols unes setmanes enrere.

D’aquesta manera relatava la seva victòria a Ultres Catalunya: “No esperava fer menys de 30 hores, però el camí és força corredor i el meu cos ha aguantat. Després de l’abandó de Laia Díez ens hem posat un grup de tres noies –Susanna Simoe i Isabel Moleiro, segona i tercera respectivament a encapçalar la cursa fins arribar al centenar de quilòmetres. Aprofitant que era de matinada he posat un punt més que m’ha permès anar-me distanciant fins creuar la meta en solitari. Guanyar la Camí de Cavalls ha estat una experiència inoblidable, feia temps que no m’emocionava tant en una cursa. He quedat enamorada de l’illa menorquina, tant pels seus paisatges com per l’organització de l’esdeveniment”.

En categoria masculina, el francès Antoine Guillón (Team Globetrailers) vencia còmodament amb un estratosfèric temps de 19 hores 29 minuts, per davant del mallorquí Pere Lluís Garau i el murcià Juanjo Larrotcha, revalidant així la victòria aconseguida l’any anterior.

Corredors catalans presents en altres podis

Més de dos-cents corredors catalans van participar en alguna de les cinc modalitats de cursa que oferia la organització. Tot i el domini aclaparador dels balears, els nostres també van ser presents al podi final. En la Trail Menorca Costa Sud, de 85 quilòmetres, victòries per a Juan Castillo (Ashi Team) i Silvia Leal (CE Solsonès), segona posició per a Mia Carol (AE Diedre) i una tercera posició femenina per a Sandra Vilanova (Ashi Team); en la Trail Costa Sud, de 56 quilòmetres, un reaparegut Pau Bartoló (Buff Proteam) s’adjudicaria la tercera posició deixant enrere els problemes físics que ha patit en l’última època. Ja en la Trail Costa Nord, de 37 quilòmetres, victòria per Pau Capell (The North Face) en un terreny que coneix força bé i tercera posició per a Susana Andrés (Beer Runners Barcelona).

Foto portada (c) Marta Bacardit Photography

Kilian Jornet conquesta l’Everest

0

L’ultrafondista català Kilian Jornet ha coronat aquesta mitjanit la muntanya més alta del món, l’Everest (8.848m) per la seva vessant nord tibetana. Aquesta fita culmina el seu projecte Summits of my Life, que arrenca al 2012 i on ha batut els rècords en velocitat d’ascens i descens de muntanyes emblemàtiques del món alpinístic com el Mont Blanc o l’Aconcagua.

En Kilian va partir des del monestir de Rongbuk el passat dissabte dia 20 de maig a les 22h hora local seguint la ruta tradicional per la cara nord tibetana, molt més segura i desistint l’intent d’ascens pel corredor Norton degut al gel acumulat. L’itinerari recorreria els poc més de quinze quilòmetres de la morrena glaciar fins cercar el Camp Base Avançat (6.400m) a les 2:35 de la matinada, on descansaria prop de dues hores per encarar amb èxit la segona part de l’ascens. A les 6.30 del matí cercaria el Camp 1 (7.000m) i seguiria l’ascens fins a trobar el càmera de l’expedició, Seb Montaz, aproximadament a uns 7.500m d’alçada. “Vaig arribar fins els 7.700m molt bé i avançant segons el previst, però a partir d’aquest punt m’he començat a trobar malament per un virus estomacal. Des d’allà he avançat molt lent, amb vòmits i rampes, però em trobava bé en alçada i vaig decidir continuar”. 

A mitjanit i després de 26 hores de marxa, Kilian Jornet coronava el cim de l’Everest: La nit era clara, sense núvols ni vent. Estava sol al cim però veia llums de frontals tant en la vessant nord com la sud d’expedicions que començaven l’ascens. De seguida vaig començar a baixar per arribar el més ràpidament possible al Camp Base Avançat”. 

Degut a la seva indisposició i després d’aproximadament unes 38 hores d’esforç, Jornet ha decidit donar per acabada la seva aventura al Camp Base Avançat en lloc de baixar fins al monestir de Rongbuk. 

Aquest cop Kilian Jornet no ha batut cap rècord, ja que és el primer cop que algú realitza un ascens directe des del monestir de Rongbuk (4.980m) –últim lloc habitat- fins el cim de l’Everest sense establir-se en el camp base (5.600m) o en el camp base avançat (6.400m) ni el muntatge de cordes fixes per a facilitar l’ascens i amb el material mínim possible.

Cronologia

El terratrèmol que va assolir al Nepal al 2015 i les males condicions meteorològiques al 2016 havien deixat a Kilian Jornet amb un somni sense realitzar. L’idea inicial d’aquest 2017 era l’ascens per la vessant xinesa a la tardor, però davant la dificultat per aconseguir els permisos decidia avançar l’expedició a la primavera i a través de la vessant tibetana.

Després de trepitjar el cim del Cho Oyu (8.188m) el passat 9 de maig com a preparació i aclimatació pel seu ascens al cim més alt del planeta, Jornet s’establia en el camp base tibetà. Només sis dies després informava a través de les xarxes socials que havia realitzat un ascens des del camp base avançat fins als 8.400m d’alçada en poc menys de sis hores, superant un desnivell aproximat d’uns 2.000m. Finalment, i després de desistir de pujar pel corredor Norton per acumulació de gel que la feien molt més perillosa, partia la nit de dissabte fins a coronar el cim de l’Everest la passada mitjanit i convertir a Kilian Jornet en un autèntic mite.