Si per alguna cosa serà recordada l’edició d’enguany de Els Bastions serà per les inclemències meteorològiques que han patit els participants. Tot i que la vall de Ribes s’ha despertat de bon matí amb un ambient suau i assoleiat, a mig matí les males previsions s’han complert amb tempesta elèctrica i calamarsa que ha obligat a la organització a aturar la cursa a determinats punts del recorregut, com el santuari de Núria, Coma de Vaca i Pardines, i a la posterior suspensió i evacuació de gran part dels vuit-cents participants que hi prenien part.

Les inclemències meteorològiques, grans protagonistes de Els Bastions 2016. (c) Jordi Santacana
Les inclemències meteorològiques, grans protagonistes de Els Bastions 2016. (c) Jordi Santacana

En quant a la vessant esportiva, Toti Bes (Compressport) ha estat el gran protagonista de la modalitat ultratrail, on ha dominat de cap a cap els setanta-cinc quilòmetres del recorregut. El gironí ha compartit els primers comparsos de cursa amb Joan Salamaña i Isaac Riera, però en la pujada a coll de les Barraques ha accelerat i s’ha afiançat al capdavant en solitari. Ha aconseguit fer l’ascens al Taga tot just començava la tempesta elèctrica i, sota la calamarsada, ha aconseguit creuar l’arribada de Ribes de Freser després de 9h12’08”.

David Liesa (GE Moià) ha estat el segon classificat i l’únic, junt amb Toti Bes, que ha aconseguit completar la totalitat del recorregut abans de la neutralització, realitzant una cursa de menys a més fins a assegurar la segona posició en el descens a Pardines. El control de pas de localitat ripollesa dictaria sentència en la classificació definitiva, ja que la organització prendria com a referència l’ordre fins a aquest punt. Joan Salamaña (Fartlek Santpedor) decidia donar la volta entre la tempesta a mig ascens al Taga i tornaria a Pardines per precaució, però assegurant-se la tercera posició del podi. Per la seva banda, Isaac Riera (Coreevo) i Jaume Folguera (Firehawk) serien neutralitzats a Pardines, arribant a Ribes de Freser després de ser redirigits pel recorregut més curt de la marató.

En categoria femenina, Laia Díez (Compressport) complia amb la seva condició de favorita i així ha estat fins a Fontalba, on decidia abandonar per problemes físics. Marta Prat (Besttrail) i Lluna Martí (Firehawk) passaven a ser les protagonistes en un interessant frec a frec, fins ser neutralitzades al refugi Coma de Vaca. Amb Patricia Torres (Besttrail) completarien el podi femení.

Jordi Gamito i Tina Bes, protagonistes de la trail

Després de saborejar la plata en l’edició 2014, aquest any venia amb ganes de victòria. I així ha estat. Jordi Gamito (WAA Team) ha dominat els cinquanta quilòmetres de la distància trail de forma incontestable després de 6h36’47”. “La neutralització ha estat del tot encertada, s’ha de vetllar per la seguretat del corredor. Ha estat un bon entrenament de cara els propers objectius: Eiger Ultra Trail i TDS a Montblanc”. El podi el completarien Antonio Rodriguez (CE Madteam) i Raul Collbatallé (Roc Blanc Gym).

Jordi Gamito, flamant vencedor de la Trail Els Bastions 2016. (c) Jordi Santacana
Jordi Gamito, flamant vencedor de la Trail Els Bastions 2016. (c) Jordi Santacana

Amb la baixa d’última hora de Valérie Laffite –brillant guanyadora de la ultratrail 2015-, Tina Bes (Club Esquí Girona) ha dominat en dones realitzant una cursa molt còmode davant les seves contricants. Ha estat neutralitzada poc abans d’arribar al cim del Taga i la seva cursa ha acabat a Pardines. Anna Ventura (AE Mountain Runners), lluny de Bes, l’ha acompanyada al podi.

En la distància marató, Roberto Gil (WAA Team) aconseguia la victòria després de 5h29’10”, mentre que Mila Duran ha estat la primera fèmina en arribar a la neutralització a coll de Tres Pics i s’alçava amb el triomf.